diumenge, 27 de maig de 2012

SAGARRA PER SEMPRE.

Seria llarg i complicat -més aviat impossible- explicar, en un treball breu, la trajectòria teatral de Josep M. de Sagarra. Em limitaré a comentar alguns trets de la seva personalitat i anotar algunes de les seves frases tretes del pròleg del seu llibre "Obres Completes de Teatre" , escrit per ell mateix.

Vaig començar aquest blog una mica per casualitat ja que havia de fer un treball per la classe de literatura, era l´any Sagarra i jo recordava haver vist de petita algunes obres d´aquest autor. I és en aquest treball on he tingut l´oportunitat i la sort de llegir i gaudir d´unes quantes obres de teatre de les seves diverses èpoques d´autor teatral. Llegir-lo ha estat un verdader plaer i els seus versos m´han deixat impressionada, per la seva qualitat i manera  d´expressar les situacions i el caràcter que imprimeix als seus personatges.

Josep Mª de Sagarra és una figura molt destacada de la literatura catalana. Tenia una increible facilitat per fer versos i una gran talent per escriure. Va ser molt estimat pel públic que el va llegir i que va veure les seves obres de teatre.  És en la faceta d´autor teatral  on va aconseguir la seva més gran popularitat 

La mateixa intel.ligència que el va fer triumfar també el va fer saber reaccionar al fracàs. S´adaptava als gustos del seu públic i es posava al servei de l´espectador . Escriure era la seva vida. Era escriptor vocacional. Explicava els temes d´una manera ràpida i fàcil i a un fracàs responia amb una altra obra, sense haver perdut les ganes d´agradar i sempre aconseguia finalment que el públic s´entusiasmés amb el seu teatre i els seus personatges. En general, va gaudir de molt d´èxit tot i que alguns dels seus temes no agradaven a les "famílies tradicionals" però això no el desanimava. Algunes obres les va estrenar al Paral.lel perquè no haurien estat ben vistes en els teatres convencionals. I van tenir també èxit. Era un autor molt popular i el públic, en general, l´estimava.

Va confiar en una sèrie d´actors que van influir molt en l´èxit de les seves obres. Va escriure  Marçal Prior per a Enric Borràs, que tot i convalescent d´una malaltia, va estrenar. També el matrimoni Pius Daví i Maria Vila, Maria Morera, Paquita Ferràndiz, Pau Garsaball, Joan Capri i molts i molts més van ajudar a enriquir la seva producció teatral. La mateixa Margarida Xirgu va interpretar obres seves traduïdes al castellà. 


Li agradava imprimir realisme a les seves obres, tant que l´actriu Maria Vila, en L´Hostal de la Glòria", sortia a l´escenari amb dos pollastres vius.

El teatre de Sagarra té una conexió molt rica amb l´idioma català. Sagarra va saber fer sentir la importància de la llengua catalana en tota la seva extensa obra.
-Segons opina Josep Benet en el llibre "Sagarra vist pels seus amics", aquest autor , igual que altra gent, s´havia negat a escriure en castellà i fins l´any 1.950 no es va decidir a escriure amb "El idioma del Imperio". Sagarra és el típic home a qui s´ha tractat injustament i s´equivocava quan creia que a Madrid l´estimaven. No era així ja que al instal.lar-s´hi i fer teatre en castellà el veien com un competidor-

També s´ha de dir que es va voler desacreditar en alguns sectors, per la seva actitud política, sobretot per enveja. Envejaven el seu talent i la facilitat que tenia per arribar al públic. Tenia amistat amb gent del règim però mai va deixar de banda Catalunya. Era conservador i de dretes però amb una mentalitat molt oberta.

Malgrat tot, ell anava a la seva, escrivia el que volia i quan volia. La seva vida era la ploma i el vers. Sobretot el vers, que li sortia amb facilitat . Era un home amb un talent molt gran i molt envejat. Va gaudir de l´amistad i admiració de gent molt important però també va tenir detractors que no li perdonaven la seva personalitat i el seu èxit.

És una pena que, actualment no es doni a conèixer gaire l´obra d´aquest autor a la joventut i que no s´ensenyi el seu extens treball a les escoles. Junt amb Verdaguer, és l´autor català més popular i que va donar cultura a la gent mitjançant el teatre, ja que la classe treballadora no llegia gaire.

Felicitem-nos per tenir a Catalunya l´obra d´aquest impressionant escriptor, poeta, traductor i, principalment, autor de teatre. Aquest honor ningú ens el pot prendre.

Frases de Sagarra sobre teatre:

"Poques coses hi ha en aquest món més suggestives , més diabòlicament fascinadores, que el teatre"

"No hi ha res més fàcil i menys complicat que un èxit teatral i tampoc no hi ha res més fàcil i menys complicat que un fracàs teatral".

"De totes les activitats literàries el teatre és la més complexa, la més rutilant d´humanitat, la més maliciosament farcida d´elements angèlics i element diabòlics".

" Si jo he estrenat més enllà de quaranta obres teatrals, més que per vanitat, més que per guanyar uns diners i més que per justificar una manera de viure, ho he fet perquè des d´un primer moment m´he sentit vençut, aclaparat i arravatat per la llum divina de l´escenari, pel tuf agradable de l´escenari, per la mentida deliciosa de l´escenari, i m´he sentit i em sento un enamorat sinceríssim d´aquesta terrible musa del teatre, que sobre la seva cara de pell natural graciosament encasta la careta daurada del somni"

-Per realitzar aquest blog he consultat els volums Teatre I  i Teatre II de Josep Mª de Sagarra, cedits per la Biblioteca de Catalunya on també vaig assistir a un parell de conferències sobre l´Any Sagarra; he llegit diverses opinions i recollit  imatges d´Internet i he llegit també el llibre" Sagarra vist pels seus amics" de Lluís Permanyer


diumenge, 13 de maig de 2012

FIDELITAT

El 14 de novembre de 1924, quan Sagarra tenia trenta anys, es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona
 l´obra Fidelitat,  poema dramàtic en vers, de tres actes,  que va ser interpretat per la parella d´actors Maria Vila i Pius Daví -matrimoni en la vida real-,  molt reconeguts en l´escena catalana. Va ser la primera obra que aquests actors li van estrenar a Sagarra  que confessava  que li havia fet molta il.lusió que aquella famosa parella, "en les seves més fresques i vives facultats teatrals",  la representés.
           
                                                                      Maria Vila i Pius Daví
                                                                 
L´obra va obtenir un franc èxit de públic.
Eduard  Marquina la va traduir al castellà i l´actriu Margarida Xirgu la va donar a conèixer pertot  Espanya.                                                                                                      
                                                                         
                                                                  Margarida Xirgu


L´ARGUMENT                                                                                          

L ´obra està situada en una Masia Catalana a meitat del segle XIX. L´amo de la Masia, el Valentí, home cregut i dèspota, es casa, perquè és el que toca fer i per imposició de la seva mare, amb una noia jove, l´Elvira, també obligada per les circumstàncies familiars, a qui quasi ni s´ha mirat abans del casament. L´obra comença el dia que, havent-se casat el dia anterior, el nuvi, a primera hora del matí,   ja  s´ha llevat i està manant a crits a  tothom i anant per feina, sense importar-li la núvia que acaba de deixar al llit.  

                         
                                                                           Maria Vila actuant
Al poble hi ha un personatge, el Segimon, home sense èxit ni diners que ha estat amic del Valentí des de fa anys.  Aquest el contracta per fer-li d´home de confiança, però  també el tracta sense miraments. Valentí va sempre amb la tralla a la mà i tothom li té por i ningú  s´atreveix a discutir-li res     
                              .........................
Ja som tres mesos després del casament i l´Elvira és molt desgraciada. El marit no solament la ignora si no que, a més a més, li pega sovint amb la tralla. Només compta amb el recolzament de l´Antònia i l´admiració secreta de Segimon.

Arriba un punt que l´Elvira ja no pot aguantar més. L´Antònia intenta fer-li veure que això ho porta la condició de ser dona i ha d´aguantar com sigui però ella no es veu capaç de resistir la situació. En mig de tot, descobreix que espera un fill.

En una conversa en que es sincera amb Segimon, aquest li diu que pensa deixar el Mas per sempre i li demana que se´n vagi amb ell. Ella està temptada de fer-ho però en aquell moment ve corrent un treballador dient que Valentí, intentant dominar una mula en un acte de fatxenda, ha tingut un accident i el carro li ha passat pel damunt. El porten a casa on mor en arribar.
                                                        .....................................
Ja l´han enterrat i l´Elvira se sent alliberada. És el moment que Segimon li torna a proposar que marxi amb ell. Contra el que es podia esperar, l´Elvira decideix quedar-se al  costat de  l´Antònia  al Mas. Aquesta propietat ha de ser del seu fill quan  sigui gran, és  la seva herència i ella no li pot prendre.  A més comprén que Segimon mai podrà estimar al seu fill i qui sí que l´estimarà serà l´àvia, a qui a partir d´ara ella considerarà la seva mare.

LA MEVA OPINIÓ

Aquesta obra va ser dels primers anys de Sagarra i es nota en la descripció dels personatges, principalment les  dones  protagonistes, ja que en les obres de teatre que va  escriure més tard van madurar i es van fer més valentes i decidides al afrontar les decisions, sempre difícils, que l´autor plantejava. El mateix Sagarra reconeixia que a les obres dels primers temps els faltava maduresa, que va anar adquirint amb el temps però el públic manava i aquesta obra va tenir molt èxit. Si ens situem al temps que van ser escrites podem comprendre més bé les situacions que ens planteja l´autor.

dilluns, 23 d’abril de 2012

GARDÈNIA



Aquesta obra es va estrenar al Teatre Talía de Barcelona el 19 d´abril de 1930, amb l´actriu Enriqueta Torres -(Gardènia)- i Ramon Caralt- (Lleonad)- en els papers protagonistes, amb unes actuacions notables que van complaure molt  l´autor.

El tema i las situacions de Gardènia, segons l´opinió del mateix Sagarra, eren d´un realisme inacceptable pel públic de teatres convencionals com el Novetats i, per tant, es va  estrenar al Paral.lel. Va ser una obra molt criticada i va tenir molts defensors però també molts detractors acèrrims.

L´argument

L´acció de l´obra transcorre en un barri tèrbol d´una ciutat mediterrània. Un bar pintoresc i tronat, serveix de nexe perquè si apleguin diversos personatges que expliquen la seva vida, força depriment i mísera.
Entre ells, hi ha Gardènia, una dóna que ha sigut en el passat molt bonica i admirada, cantant d´un local de diversió de l´època i que ara, en plena decadència, malviu oferint el seu cos a baix preu a qualsevol que la reclami. També és maltractada per un dels personatges-el Galtanegra- que la menysprea.

En mig d´aquesta situació arriba a la taverna  en Lleonard, un home que ha viscut molt temps lluny del poble. Va haver de fugir perquè va matar, en una baralla, un amic que li havia arrabassat  de les mans  un clavell ofert per Gardènia durant una actuació.  Ella ja no el recorda però ell ha mantingut viu l´amor i ha tornat per  retrobar-la. 

En principi ella no el creu i desconfia de les seves intencions i, malgrat estar junts una nit, ella segueix acceptant la companyia d´altres homes. Ell es desespera i està a punt de matar-la perquè no pugui anar amb ningú més i ella accepta que la mati perquè se sent molt desgraciada. Finalment tots dos reaccionen i queden junts i feliços d´haver trobat el verdader amor.

La meva opinió

Sagarra opinava que aquesta obra, una mica retocada, en un futur podria tenir més èxit.  El tema  actualment no seria cap escàndol com quan es va estrenar. 

El diàleg entre els personatges secundaris és el millor de l´obra. Un d´ells és una florista que m´ha  recordat  la que en el temps seria la protagonista d´una altra obra de Sagarra: "La Rambla de les Floristes",  obra meravellosa. 

Com sempre, el diàleg en  vers immillorable.


divendres, 13 d’abril de 2012

UN ESTUDIANT DE VIC


Sagarra va estrenar  l´obra de teatre en vers Un estudiant de Vic l´any 1927.  Entre aquest any i el 1936 és quan va assolir els majors èxits en la seva producció teatral, que englobava la comèdia la farsa i el sainet i que li va reportar molta notorietat. 

Les obres de Sagarra quasi  sempre es situen a indrets molt concrets de Catalunya.   Aquesta  es desenvolupa íntegrament a la ciutat de Vic i sembla  que l´elecció d´aquest indret  no va ser casual ja que  en aquesta  ciutat amb un aire força conservador,  hi va voler situar un veritable esclat de vida, representat a l´obra pels dos principals protagonistes, una parella jove i valenta amb ganes de viure i ser feliç i  que no té por d´enfrontar-se a la societat del moment.


                                                                              Plaça Porxada de Vic
                                                                       (autor: ERNEST DESCALS)
   
L´argument de l´obra  no és gaire original i  recorda  la història de Cyrano de Bergerac però, principalment, és un retrat molt real dels personatges que l´integren com el senyor Pinós, un vell  de setanta  anys, autèntica rata de sagristia,  que es vol casar amb la noia de vint,  el Sr. Tortell, pare de la noia, conservador i dominant que vol fer casar la filla amb el vell imposant la seva autoritat i la parella de protagonistes, la Mariagneta i l´Estudiant, ella amb moltes ganes de viure i passar-ho bé disfrutant de la seva joventut i ell un noi amb ganes de gresca a qui la seva estada al Seminari li serveix per dissimular la seva vida de faldiller empedreït. Altres personatges secundaris serveixen per mostrar els costums i caràcter de  l´època.

L´argument:


El senyor Tortell, vell i ric però repulsiu, paga a l´estudiant perquè, davant d´ell, digui tendreses a Mariagneta, amb qui es vol casar,  ja que ell és incapaç de dir-ne cap. Naturalment a causa d´aquesta relació forçada la noia i l´estudiant s´enamoren i intenten fugir. Són descoberts però defensen el seu amor. Al final l´estudiant no és el pelacanyes que semblava sinó que és fill d´uns barons rics  i demostra a tothom que es vol casar per verdader amor amb Mariagneta, que li correspon.  Naturalment el pare també acaba content ja que la filla es casa amb un bon partit i el senyor Pinós  també content ja que tenia por de que "el fron li arribés al sostre" si es casava amb la noia.

La meva opinió:

Com més obres de teatre de Josep Mª de  Sagarra llegeixo més convençuda estic que sigui quin sigui  l´argument que ens explica és el que menys importància té ja que el que és veritablement important és la poesia en què s´hi expressa. Els diàlegs fets en poesia  tenen  una força i una emoció que en un diàleg en prosa no tenen . Hi ha monòlegs dels protagonistes, en aquesta i altres obres, que són impressionants. Sagarra era un home que vivia en poesia.


diumenge, 1 d’abril de 2012

EL FISCAL REQUESENS

                                               
Aquesta obra de teatre va ser de les últimes que va escriure Josep Mª de Sagarra. La va escriure entre els anys 1959 i 1960 i es va  estrenar l´any 1961, el mateix any de la seva mort.  Va ser un dels grans èxits del teatre Candilejas de Barcelona, on s´hi van representar aquesta i altres obres de Sagarra abans de ser tancat l´any 1967.

Es una adaptació lliure de l´obra  El Casament  de Nicolai  Vasilievichs GOGOL ( escriptor rus 1809-1852).  Sagarra la va escriure a mida per ser interpretada  pel  gran actor  dels escenaris catalans  Joan Capri.
                     
                    N.V. GOGOL

L´obra consta d´un pròleg i dues parts . L´acció es situa cap a l´any 1900 a la ciutat de Barcelona.

La primera part ens descriu el caràcter i manera de fer (tarannà força peculiar)  del protagonista, el Fiscal Requesens, que no sent ja un home jove, té la contradicció de   pensar que donada la seva situació s´hauria de casar  i per altra banda no té cap convenciment de fer-ho.  (De fet l´obra es presta a tota mena d´embolics)

Fa tractes amb la Tuietes, una llevadora que es dedica a arreglar casaments i que vol aconseguir marit per la  Rosalia, una noia de 27 anys a qui va plantar el promès quan s´estaven a punt de  casar. D´això  ja  fa set anys i encara té el vestit de núva penjat, esperant un marit.

La Tuietes contacta amb diferents cavallers que són possibles aspirants al casori i s´arriben a trobar tots junts a casa de la Rosalia. Són : el Requesens (fiscal), el Tortell (agent executiu), el Jiménez (oficial retirat), el Llebreta (tinent de marina retirat) i el Banús (comerciant). Tots  volen quedar bé i aspiren a ser el favorit. Les converses entre ells i la Rosalia són força còmiques i la noia no s´acaba de decidir per cap . En mig de l´embolic hi intervé l´Arnalot, amic de Recasens, que foragita tots els pretendents i aconsegueix que la noia es decideixi pel fiscal. Llavors és ell qui agafa un atac de pànic i no es  tira pel balcó de casa la noia perquè és un pis baix i té por de no fer-se prou mal. Acaba dient que es casarà amb la Rosalia però es segueix lamentant  de que el pis sigui un principal i no un sisè o setè.

La meva opinió:

 És una obra divertida on els diàlegs i les reflexions, tant del Fiscal com de la Rosalia tenen molta gràcia  (ell perquè el matrimoni li fa pànic i ella perquè es vol casar sigui com sigui).  També la resta de personatges són molt divertits. És una reflexió sobre els casaments forçats i el pànic  de les dones de l´època a ser unes "solterones".

Jo que de jove havia vist actuar força vegades l´actor Joan Capri, me´l  puc  imaginar fent el paper del Fiscal Requesens hi havia de ser molt divertit.


                                                                             L´actor Joan Capri




Un comentari

L´any 1960, quan Sagarra escrivia aquesta obra, li va ser concedida la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio. El fet d´acceptar aquesta condecoracio li va suposar moltes críticas de sectors catalans de la resistència cultural per la seva actitud condescendent amb el règim franquista, motivada d´altra banda per la seva situació de supervivència econòmica. Un any després va morir.

dimecres, 21 de març de 2012

IMATGES DEL TEATRE DE SAGARRA

video


                                      Imatges d´algunes obres de teatre de Josep Mª de Sagarra.

dilluns, 5 de març de 2012

LES LLÀGRIMES D´ANGELINA

Aquesta obra de Teatre es va estrenar l´any 1928 al Teatre Català (actualment Novedades) i va ser interpretada pel mateix Josep Mª de Sagarra, tot i que no tinc constància de quin personatge interpretava.

L´obra està escrita en vers com quasi totes les obres teatrals de Sagarra ja que com ell deia: "escric en vers perquè el vers ennobleix la paraula" Va ser escrita en la seva plenitud com a escriptor, quan va assolir els majors èxits com a autor d´obres de teatre.


L´acció d´aquesta història esdevé en una casa d´antics senyors d´una ciutat tranquil.la, a les acaballes del segle XVIII, quan encara quedaven restes de la revolució viscuda al país. En aquesta obra Sagarra dóna relevància principalment als diferents tipus dels personatges que hi intervenen.

És una història on triomfa l´amor vertader deixant enrerre les manipulacions i intrigues familiars.
L´Angelina és la Pubilla i hereva d´una casa senyorial. El seu pare, que era l´hereu de la finca, és mort i tampoc té mare, però està envoltada d´oncles i ties que, amb  l´excusa de cuidar-la, volen controlar la seva vida i aprofitar-se de la seva herència.

Cada una de les sever ties la vol fer casar per interès. Una amb un home gran i ric  i l´altra amb un jove de poc caràcter. Totes dues  consideren que cap dels dos portarà problemes i podran seguir dominant la situació. Ella es deixa portar fins que arriba a la finca un cosí, en Berenguer, que va estar lluitant a la guerra i a la tornada va matar un home per defensar l´honor d´una dona maltractada a qui ell estimava. El brètol era un personatge important i ell un noi jove sense cap influència i per tant va acabar a la presó durant sis anys. Ara n´ha sortit i torna a casa on no és ben rebut per la família pel seu passat i també  per la por a que els reclami la seva part d´herència.

Malgrat tot s´enamora de l´Angelina i ella d´ell. De res serveixen els esforços dels oncles i ties per seguir fent la seva voluntat. Berenguer els retreu el seu egoisme i la manipulació que han fet dels béns de l´Angelina en favor propi. Ella, amb coratge, rebutja els pretendents que li havien imposat. Ha hagut de vessar llàgrimes d´impotència però Berenguer li ha fet veure la veritat.  L´estimació de la parella acaba per imposar-se a l´adversitat. 

La meva opinió:

Malgrat no ser de les obres més conegudes de Sagarra és un dels temes que més m´ha agradat. Els diversos personatges que hi intervenen estan molt ben definits i la ferma voluntat de la protagonista s´imposa amb decisió a les egioistes imposicions familiars.

El públic sempre va saber valorar el producte teatral de Sagarra encara que la crítica no sempre li va ser favorable. Escrivia per un públic de multitud, que és qui realment va fer necessari el seu ampli treball al teatre.

diumenge, 26 de febrer de 2012

HOMENATGE A SAGARRA A MADRID

Amb motiu del 50è aniversari de la mort de Josep Mª de Sagarra el Govern de la Generalitat  ha organitzat a Madrid un cicle d´homenatges a l´escriptor.
El primer acte s´ha celebrat a l´"Ateneo Científico, Literàrio i Artístico de Madrid", el dia 13 de febrer,  i forma part del programa que va ser presentat a Barcelona pel  Departament de Cultura de la Generalitat per homenatjar al poeta, novel.lista, dramaturg i periodista en el 50è aniversari de la seva mort.
Ateneo de Madrid

L´acte el va presidir el director general de Promoció i Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya Jordi Cabré i pel president de l´Ateneo de Madrid, Carlos París i va ser  coordinat pel periodista, biògraf i assagista barceloní  Lluís Permanyer . Aquest acte, a part de retre homenatge a Sagarra, va servir per donar a conèixer al públic de Madrid la seva extensa obra literària i fer un recordatori del debat i         l´intercanvi d´idees que va mantenir amb els intel.lectuals castellans.Expliquen que Sagarra, tan bon punt va arribar a Madrid, és va fer soci de l´Ateneu i va considerar aquesta institució com casa seva.

Josep Mª de Sagarra va mantenir amb Madrid una relació intensa. Entre 1916 i 1918, hi va estudiar la carrera consular, va estrenar amb èxit moltes obres de teatre i va mantenir relació i inclús amistat amb altres escriptors contemporanis com Ortega i Gasset. Era freqüent veure´l  al bohemi Café del Pombo i des de 1948 fins a la seva mort, en qualitat de Conseller de la SGAE, anava sovint a Madrid i  s´hi quedava uns quants dies.

També al Centre Cultural Blanquerna, seu cultural de La Delegació del Govern de Madrid, hi tindran lloc dues sessions més que tractaran de la figura i la obra de Sagarra:
      - el dia 20 de febrer  Taula rodona "La prosa i l´articulisme se Josep Mª de Sagarra" Amb Carme Arnau, Narcís Garolera i Anton M. Espadaler
      . el dia 24 de febrer Concert de Toni Subirana en homenatge a Sagarra.
(Toni Subirana és  un cantoautor barceloní que, que des d´adolescent, es va identificar molt amb els poemes de Sagarra).

                                                                        Toni Subirana

dilluns, 20 de febrer de 2012

L´HEREU I LA FORASTERA


L´HEREU I LA FORASTERA


Les obres de teatre en llengua catalana havien estat prohibides pel franquisme des del final de la Guerra Civil Espanyola fins l´any 1946, any en van tornar a ser permeses.

Amb el final de la Segona Guerra Mundial el franquisme es va veure obligat a una certa obertura política i cultural però els autors es veien obligats a adaptar-se  a les  imposicions i influències morals de l`època i a les exigències de la censura. A més, el públic havia perdut la percepció de les obres en català .

Sagarra i altres autors van intentar escriure obres amb un context nou, més europeu, però el públic ho va rebre amb fredor. Per tant va tornar a l´estil que l´havia fet popular i va escriure L´hereu i la forastera, obra en vers, l´any 1949, amb la qual va obtenir un gran èxit.

A l´obra si perceben les imposicions morals de l´època. Està ambientada a l´any 1845 a Roda de Ter, i és un relat d´aventures, d´amor i odis.  La protagonista, una noia sola i soltera que desconeix qui van ser els seus pares, arriba al poble on preten fer una vida lliure, sense fer cap mal a ningú però sense pressions, però això no és ben vist al poble. S´enamora d´un ric hereu i ell li correspon fins que apareix el pare de la noia que és un bandoler que ha viscut anys a les muntanyes i és perseguit. Vol veure la seva filla i escapar però el jutge del poble, que desitja la noia sense poder  aconseguir-la , empresona el  pare que és ajusticiat a la plaça del poble.

L´hereu, penedit del seu comportament, ja que desbordat pels fets ha menyspreat la noia, demana a la seva àvia que és la pubilla rural del Pedrell i protectora d´ Isabel, que intercedeixi. Ho fa i  consent amb el casament del seu nét, l´hereu, amb la Isabel, la pubilla.

Aquesta obra fou estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 17 de novembre de 1949 i va ser interpretada, en els papers principals, per Paquita Ferrandiz i Pau Garsaball que també en va ser el director.

Pau Garsaball va morir l´any 1991 i Paquita Ferrandiz l´any 1996.

La filla de Paquita Ferrandiz és la coneguda actriu de teatre i televisió catalana Maife Gil.

                                                                                        Pau Garsaball, 

La meva opinió :  L´hereu i la forastera és una crítica a la hipocresia de la societat de l´època, molt ben explicada i, com sempre, amb una poesia magnífica. Segurament Sagarra hagués estat més crític amb  la pèrdua de valors de la societat i el pessimisme que va portar la segona Guerra Mundial, com va demostrar al publicar l´obra Sílvia, el 1947, però  al ser un teatre existencialista no va ser comprès per la gent.  Per tant va  tornar a escriure els temes que a la gent li agradava.

dissabte, 11 de febrer de 2012

ENTREVISTA A JOAN DE SAGARRA (1995)

Entrevista al seu fill, Joan de Sagarra, amb motiu de l'Any Sagarra, el 1995


"El teatre del meu pare només s'ha   fet quan tocava fer-lo"



Joan de Sagarra, el fill de Josep Maria, el rebentaire oficial de Barcelona amb cròniques i articles punyents, fa balanç de l'Any Sagarra, que avui es clou. A més, comenta diversos aspectes de l'actualitat cultural de la ciutat. 


—Quin acte li ha agradat més i quin li ha agradat menys de tots els de l'Any Sagarra? 


—Més que actes que m'hagin agradat o no, hauria de parlar de coses que no he entès. Per exemple: el dia en      què es van obrir oficialment els actes, el 6 o el 7 de març de l'any passat, hi va haver un parlament molt assenyat i fins i tot un pèl interessant del senyor Jordi Pujol al Palau de la Generalitat. No va dir cap tonteria, no. També hi va haver un altre parlament, molt interessant, del pare Batllori. Els diaris, però, no van dir res. I no ho vaig acabar d'entendre. I em dic: 'Aquí hi ha alguna cosa que falla'. I tot plegat, em fa l'efecte que no visc en un país normal.                                                                                                                                                                                         


                                                                       —Quin acte li va agradar més? 


—Ja ho he dit moltes vegades. L'espectacle de l'Ovidi Montllor sobre la poesia del meu pare. 


-No li ha fet una mica de vergonya haver d'escriure sobre els Sagarres que es representaven? No s'ha sentit incòmode en reivindicar, de manera tan oberta, el teatre del seu pare? 


—No. Hi ha espectacles del meu pare que no els reivindico. A més, he vist obres muntades del meu pare i n'he fet crítiques adverses. Jo ja tinc una pàgina a El País i hi escric el que em dóna la gana. Quan vaig fer el comentari de La corona d'espines, per exemple, vaig dir: 'Això no és un crítica. A partir d'aquí, els diré què penso d'aquesta funció'. I vaig dir que mai no havia vist una obra del meu pare tan ben muntada com aquella, i que mai no havia sentit dir el text d'aquella manera. No em sap cap greu dir que he vist una obra del meu pare i que he gaudit com un boig. També he dit el contrari. Per exemple, de La ferida lluminosa, que als de la meva generació no ens agradava. 


—Amb l'any Sagarra el seu pare ja ha sortit definitivament del purgatori al qual se l'havia condemnat? Ja se l'ha recuperat? 


—Feia temps que ja no hi era, al purgatori. Però, atenció, en aquest país no es pot parlar de recuperacions. Primer, que es recuperi el país! Després, ja en parlarem. Home, un país que ara farà deu anys va intentar un pacte cultural i que encara no l'ha aconseguit! I que fa tres dies que està parlant del senyor Espriu, que era...no pots imaginar-te el que era l'Espriu! Jo vull països normals. Després ja parlarem de cultura i literatura, que sempre van a la cua. 


—A partir d'ara, el teatre de Sagarra es representarà amb normalitat a Catalunya o caldrà esperar fins a un altre aniversari? 


—A partir d'ara, el teatre de Sagarra es representarà amb la mateixa normalitat amb què s'ha representat fins ara. [...] És a dir, que el teatre del meu pare no s'ha fet normalment. S'ha fet sempre que tocava fer-lo. Perquè fa no sé quants anys de no sé què, perquè ara anem a liquidar el teatre català, perquè ara som al 92 i perquè ara és el centenari... 

—I quina serà la pròxima excusa? 


—No ho sé. Quan facin el que vulguin. Per mi, encantat. Però fixa't, tot va com va. 


(Quim Aranda: "Entrevista a Joan de Sagarra, escriptor i crític teatral", Avui, 5 de març de 1995)
_________________________________________________________________


                             

dissabte, 4 de febrer de 2012

L´HOSTAL DE LA GLÒRIA




Aquesta obra de teatre del clàssic català de Josep Mª de Sagarra fou estrenada l´any 1931 en el Teatre Romea de Barcelona, interpretada pel matrimoni d´actors Maria Vila i Pius Daví.

Maria Vila va interpretar la major part de les obres de Sagarra però L´Hostal de la Glòria va ser escrita especialment pensant en la seva interpretació.

L´obra, és un poema dramàtic però que combina ingredients de drama i de comèdia de costums. Entre els tres principals protagonistes, la Glòria, l´Andreu i la Roser, que formen un triangle amorós,  es creen situacions complicades  però la trama de l´obra ens mostra també alguna situació i alguns personatges còmics.

Sagarra utilitza una llengua viva i rica, amb recursos retòrics, sempre amb la intenció de distreure al públic amb qui estableix una connexió tan forta que fa que les seves obres tinguin un èxit clamorós.

L´ARGUMENT

La trama té lloc a Ripoll, en un hostal regentat per la Glòria, una dona de poble de 30 anys de fort caràcter i de molta empenta que tira endavant amb determinació el negoci. És un verdader escarràs però també és generosa , estalviadora i molt comprensiva. Té una germana de 25 anys, la Roser, reservada i una mica malaltissa, però molt sensual, que ha vingut del poble de pagès on vivia per estar al costat de la germana. I, en mig de les dues, hi ha l´Andreu, marit de la Glòria, home de molt bona planta, fort i decidit per fora però feble i tastaolletes per dins, que sent una forta passió per la Roser.

També hi intervenen diversos personatges com la Gertrudis, minyona vella de l´hostal i la senyora Flora que posa el punt divertit a l´obra ja que és una dona de 60 anys, ridícula i presumptuosa  que està casada amb el senyor Ventós, un perfecte personatge de comèdia.  Mentre que el marit  se´n va amb una altra dona   la senyora Flora creu que tots els homes li van darrera cosa que provoca situacions còmiques Altres personatges secundaris serveixen per posar el contrapunt, una mica còmic i una mica explicatiu, dels costums del poble.

També és important per la trama el jutge Forcadell, home seeixut i hipòcrita que malgrat tenir només 40 anys, sembla que ja està de tornada de tot.

El tema, molt resumit, és que l´Andreu i la Roser estan enamorats i planegen fugir junts. La Glòria que és molt decidida i gens tonta, ja se n´està adonant però no en té la seguretat. Mentrestant arriba al poble el Jutge Forcadell que primer vol ser molt recte però acaba agradant-li la  Glòria i li dona facilitats en el negoci (diem que fa la vista grossa en alguns aspectes legals) però vol cobrar-s´ho en “espècies carnals”. Quan el marit se n´adona de la situació, i creu que la Glòria li correspon, es desespera i veu que realment de qui esta enamorat és de la seva dona. Per descomptat queden junts i feliços.

Com a conclussió, la germana torna al poble de pagès, i al jutge Forcadell el fan fora del seu càrrec i del poble en haver-se produït diverses irregularitats d´abús .

La meva opinió

La narrativa poètica de Sagarra és en aquesta obra d´un nivell impressionant. El diàleg és una poesia continuada i esplèndida i jo en destacaría el monòleg de la Glòria intentant fer recapacitar a la Roser, que és magnífic.

En l´obra , com sempre, es perdonen les febleses dels homes i altrament les dones han de perdonar amb alegria i encara amb agraïment que l´home torni al seu costat. I per descomptat, la dolenta és l´”altra”.

En el tema del Jutge corrupte, en això sembla que els temps no han canviat gens les coses. El polítics i homes amb poder encara són igual o pitjor, (no tots..., es clar!!!) Això sembla no tenir remei.

Obra molt representada

Aquesta obra ha estat representada en molts teatres, en moltes ocasions i per molts actors. Ha connectat sempre molt amb el públic i és de les obres amb més èxit i més conegudes de Sagarra.



dissabte, 28 de gener de 2012

HOMENATGE A SAGARRA AL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA



El dia 23 de gener de 2012 vaig tenir la sort d´assistir al Palau de la Música Catalana on va tenir lloc un gran Homenatge Institucional i Popular a Jose Mª de Sagarra en commemoració al cinquantenari de la seva mort. El fill de l´escriptor, el periodista Joan de Sagarra, que va assistir a l´acte, havia reclamat amb un article a La Vanguardia aquest homenatge al seu pare.                                                                                    
                                                                                                                    
                                 
                                        El president Mas i Joan de Sagarra          
                                 
L´acte va començar amb un parlament del President de la Generalitat Artur Mas, lloant la figura de Josep Mª de Sagarra, de qui va destacar la seva capacitat intel.lectual per arribar fàcilment a un públic molt variat i la seva importància per la cultura i la llengua catalana. Van assistir també a l´acte el Conseller de Cultura Ferran Mascarell, l´alcalde de Barcelona Xavier Trias, l´expresident Jordi Pujol i altres personalitats destacades.

La direcció i el guió escenics va anar a càrrec de Joan Ollé i va comptar amb la participació de diversos actors i actrius de l´escena catalana que van recitar una gran diversitat de poemes de Sagarra. També es van cantar cançons de poemes musicats.

Van intervenir:

La Coral Jove de l´Orfeó Català, Joan Anguera, Pere Arquillué, Sílvia Bel, Ivan Benet, Montserrat Carulla, Ester Formosa, Enric Majó, Roger Mas, Rosa Novell, Sílvia Pérez Cruz, Josep Mª Pou, Marina Rossell, Carme Sansa, Lluís Soler, Toti Soler i Mauricio Villavecchia. Tots ells han tingut en algun moment de la seva carrera artística alguna relació amb l´obra de Sagarra.

Els actors esmentats van anar desgranant, entre poesies i cançons, la vida del poeta.Es va fer un passeig per las seva vida començant pels seus estudis als Jesuïtes de Barcelona, ja mes gran la seva estada a Madrid, la seva vida a París, el seu pas per Florència, el viatge de nuvis que va durar mig any i, sobretot,el seu lligam amb Port de la Selva, que va influir molt a la seva vida.

També es va comentar que el seu pare li va presentar, de petit, a Mossèn Cinto i, ja de gran, va tractar amb Maragall, Rossiñol i Guimerà. També va tenir ocasió de conèixer a Roma, el papa Pius X,.

En l´acte es van recitar fracments d´Els Ocells amics, del Poema de Nadal ,de  Vida Privada, de la traducció de La Divina Comèdia, de les traduccions de diferens obres de William Shakespeare , de les poesies satíriques publicades a El be negre, del Poema de Montserrat, de Galatea , i d´ El cafè de la Marina i es van interpretar les cançons Vinyes verdes vora el mar, La cançó de la Pluja, La dona d´aigua i El cant del Poble.Va especialment emocionant el poema final de l´obra La filla del Carmesí que Josep Mª Pou va recitar amb molt sentiment.

                           
                                         Els actors a l´escenari del Palau

Va ser una acte molt emotiu que va posar de relleu la importància que te per Catalunya i per la llengua catalana aquest gran escriptor, autor de teatre i sobre tot poeta que va ser una persona estimada, malgrat algunes enveges, i autènticament popular.

L´acte d´homenatge tindrà continuïtat el proper dia 13 de febrer a Madrid, en l´"Ateneo Científico Literario i Artístico" coordinat per l´historiador Lluís Permanyer que vol donar a conèixer la estreta relació que va tenir Segarra amb la capital d´Espanya.

És molt important aquest acte de reconeixement que s´ha dedicat a un català que va contribuir molt a normalitzar la cultura catalana fent-la més completa i més moderna.

GRÀCIES SAGARRA.

dimarts, 24 de gener de 2012

POESIA SATÍRICA DE SAGARRA


(Fra Rupert era un caputxí que va aconseguir gran influència entre la burgesia dominant a Barcelona. El va recitar en públic el dijous 19 de desembre del 1935 després d'una conferència de Federico Garcí Lorca. "Sagarra recità la balada, entre les riallades homèriques i la satisfacció total dels assistents. L'èxit fou tan unànime i tan fort, que Margarida Xirgu decidí enfilar.se damunt una cadira i recitar-lo novament, aquesta volta imprimint-li el dramatisme digne d'una tragèdia grega. Lorca, emocionat,  va sentenciar: "Que grande eres, Margarita! Con un actriz como tú y un poeta como Sagarra, la lengua catalana no morirá nunca".)


                                                              POEMA DE FRA RUPERT

                                                  Fra Rupert, de les dames predilecte                   
 menoret d´aparell extraordinari
                Puja a   la trona amb el ninot erecte                              
i com aquell que va a passar el rosari, 
sense gota ni mica de respecte 
als vots del venerable escapulari, 
mostrant, impúdic, el que té entre cames 
excita la lascívia de les dames. 
I amb veu entre baríton i tenor 
canta Rupert, l'impúdic fra menor: 
Gustós, senyores, m'avinc 
a explicar-vos com els tinc. 

Els tinc grossos i rodons 
com els Pares Felipons.

I els tinc nets i sense tites 
 com els Pares Jesuïtes
.
Els tinc frescos i bonics 
com els Pares Dominics.
 
Cadascun em pesa un quilo 
com els del Pare Camilo.
 
     Se'ls podria portar amb palmes 
com aquells del Mestre Balmes
No els tinc tous ni tampoc nanos, 
com els tenen els Hermanos. 

Ni plens d'innoble mengia 
com els del Cor de Maria.

Ni tenen les bosses tristes 
com els dels Germans Maristes.
 
I no em ballen nit i dia 
com els de l'Escola Pia
 
No són els grans de rosaris 
que pengen als Trinitaris
Ni fan aquell tuf de be 
dels frares de la Mercè. 

Cap paparra se m'hi arrapa 
com als monjos de la Trapa.
 
Ni massa tocatardans 
com són els dels Salesians.
 
Ni peluts ni escadussers 
com els d'altres missioners
Ni amb el gàl.lic i els veneris 
d'altres dignes presbiteris.
 
Ni ridículs ni pudents 
com ho són en tants convents.
 
Ni aprimats per els mals vicis 
com els tenen els novicis. 

Ni tronats i plens de grans 
com els pobres postulants.
 
Ni amb els senyals alarmistes 
dels ous dels seminaristes. 

Ni amb un tip i altre dejú 
com els frares de Sant Bru. 

Se'm poden contrapuntar 
amb tots els sants de l'Altar
No se'm poden tornar enrera 
com li passava a Sant Pere.
 
I tenen un toc tan suau 
com els collons de Santa Pau. 

Són peces que fan lluir 
com els de Sant Agustí.
 
I poden omplir un cabàs 
com els ous de Sant Tomàs.
 
I encara sobrar-ne un tros 
com passava amb Sant Ambròs.
 
Tenen aquell tuf honrat 
dels collons de Sant Bernat. 

No m'arriben fins al cul 
com a Vicenç de Paül. 

No m'escalden la titola 
com a Ignasi de Loyola. 

No em freguen la pastanaga 
com a Sant Lluís Gonçaga
Hi ha més tall i més tiberi 
que en els de Sant Felip Neri
No hi ha al món un tal encert 
com els ous de Fra Rupert.
 
La que els toqui amb vehemència, 
cinc-cents dies d'indulgència.
 
La que en copsi la grandària, 
fins indulgència plenària. 

I el cul que no els és rebel 
anirà del llit al cel. 

No té l'Església Romana 
cosa més noble i més sana, 
ni té l'Orde Caputxina
peça més pulcra i més fina, 
disposada a tot servei 
Ad Majorem Gloria Dei. 
 


Poema recitat magistralment per l´actriu  Montserrat Carulla,  el dia 23 de gener de 2012 al Palau de la Música Catalana en l´Homenatge Institucional i Popular a Josep Mª de Sagarra.

 

dilluns, 23 de gener de 2012

LA FILLA DEL CARMESÍ


El diumenge 22 de gener de 2012, en commemoració del 50è aniversari de la mort de Josep Mª de Sagarra, va ser representada a l´Auditori Barrades de L´Hospitalet de Llobregat una lectura dramatitzada de l´obra   La filla del Carmesí. magníficament interpretada pel Grup de  Teatre Margarida Xirgu de l´Ateneu Cultural de  l´Hospitalet.
                                                   



Aquesta obra estrenada l´any 1929 al teatre Novedades de Barcelona segueix sent, com moltes de Sagarra, un retrat dels personatges representatius   d´una època , que ell ha fet entranyables, i que sense les seves obres no hauríem arribat a conèixer o no hauríem conegut prou bé.


"La filla del marxant"L´acció de l´obra La filla del Carmesí, escrita en forma de poema hendecasíl.lab,  ens transporta al segle dinou i ens mostra una societat catalana que ara ja 
no existeix però alguns dels problemes que planteja segueixen  encara vigents.


Ens representa l´hereu d´un gran mas  de la Plana de Vic, Guillem de Cal Bandoler, home molt ric, que accepta la juguesca que es casarà amb la primera dona que entri per la porta de l´hostal en aquell mateix moment.


I qui entra és el Carmesí, un rodamón saltimbanqui, que va de poble en poble, acompanyat de la que diu que és la seva filla, una noia de setze anys, i que accepta encantat que el ric hereu li proposi casar-se amb ella i fer-la senyora del Mas. A ella també li agrada la proposició ja que està acostumada a no tenir res però amb la seva innocència no veu què s´haurà d´enfrontar  a molts problemes.


El principal problema és la Francisca Delicada, que des de fa anys és l´amistançada del Guillem i que, creient les promeses d´ell, ha pensat que un dia s´hi casaria i per tant s´ha fet la il.lusió de ser la mestressa del mas. Això comporta una sèrie de retrets i menyspreus cap a la "Carmesina" que, en principi, es mostra molt tímida ja que es creu molt poca cosa, però malgrat tot demostra el seu bondadós caràcter cosa que fa que l´hereu, que primer la tenia en poca consideració, acabi enamorant-se´n i estimant-la de debò. Naturalment la Francisca ha de deixar el mas i tot acaba bé.


La meva opinió
-(L´obra és un retrat del paper de la dona en una societat en que l´home feia i desfeia a la seva conveniència sense importar-li gaire els sentiments que podia despertar i alimentar amb la seva actitud, que variava segons la seva conveniència. El protagonista d´aquesta obra, al meu entendre, menysprea cruelment la Francisca, la dona que fins que ell coneix la Carmesina li havia donat tot i servit fidelment i tot i que esperava convertir-se en la mestressa del Mas, l´Hereu havia alimentat de valent aquest desig)-


Fet aquest comentari, la poesia d´aquesta obra és impressionant. Els versos finals en boca del protagonista són d´una força que commou.( La persona que estava asseguda al meu costat al teatre no es podia treure el mocador dels ulls). Costa d´entendre que es pugui escriure d´una manera tan meravellosa i amb tanta sensibilitat.


Comentari de Sagarra sobre aquesta obra
De totes les meves obres, La Filla del Carmesí, és al meu entendre, l´única que respira amb un pulmó francament teatral  i en la que el dramaturg i el poeta arriben a un acord sobre el tema de positiu interès humà . És per això que la Filla del Carmesí ha perdurat més que les altre, tant en el meu afecte com en l´interès del públic.