dijous, 29 de desembre de 2011

LA FERIDA LLUMINOSA

"La Ferida Lluminosa"  és, segons els crítics de l´època, "un drama burgès            d´intenció religiosa, de trama basta i  melodramàtica".


Aquesta obra de teatre va ser estrenada l´any 1954, quan Josep Mª  de Sagarra tenia ja 60 anys i va representar el retorn a l´èxit que l´escriptor havia perdut els darrers temps. Va obtenir un gran reconeixement de crítica i públic i va ser traduïda al castellà per José Mª Pemán, i també al portuguès i a
 l´anglès.
Va ser guardonada amb el Premi Nacional de Comèdia i se n´han fet dues pel.licules: una  l´any 1956 dirigida per Tullio Domicheli i doblada després al català, i una altra l´any 1997 dirigida per José Luís Garci. 
(La versió de Garci em sembla una pantomima de l´obra de Segarra)


L´ARGUMENT,


Els personatges de La Ferida Lluminosa mostren una clara hipocresia, més preocupats per aparentar una vida normal i feliç de cara a la gent però sense procurar la felicitat verdadera.


Ens  mostra un matrimoni, l´Enric Molins i la Isabel, amb un fill, l´Ernest, que contra la voluntat del pare, és capellà. Ja fa deu anys que la parella fingeix ser feliç però en realitat només ho són en aparença ja que la seva vida marital es va acabar per les infidelitats del marit que la dona no va voler perdonar. Arriba un punt que l´Enric, que és un metge cardiòleg excel.lent i prestigiós , s´enamora de la neboda de la seva dona, l´Adela, i planegen, entre tots dos, matar l´esposa amb un verí que ell pot aconseguir fàcilment per la seva professió.


Les converses del matrimoni posen en evidència les seves dificultats i la vida falsa que cap dels dos vol donar a conèixer exteriorment. La posició hermètica de la dona en  no perdonar el marit i les súpliques constants d´ell al llarg dels anys demanant aquest perdó.


Llavors apareix el fill acompanyat del pare Aguilar. El motiu de la visita és demanar al seu pare  que  li faci una revisió mèdica ja que ha sofert alguns desmais i temen una malaltia de cor. El pare el visita i li treu importància a la possible malaltia. També en la conversa es posa de manifest la mala relació que manté el pare amb el fill.


Mentrestant  la dona ha tingut una espècie d´aparició d´un personatge misteriós que li adverteix que no accepti el medicament que el marit li està insistint que es prengui. Ella observa que hi ha tres pastilles diferents i acaba descobrint que el marit està planejant matar-la. Mentrestant reben la notícia que ha mort d´accident de cotxe la neboda, amb gran consternació de tots dos, generant la situació un seguit de retrets que posen, una vegada més, en evidència la vida falsa i hipòcrita que porten.


Apareix novament el fill, que a l´assabentar-se que el seu pare ha intentat matar  la mare, tot i recriminar-li durament el fet, intenta fer-li comprendre a ella que la situació ha vingut provocada, en el fons, per la seva tossuderia i falta de capacitat de perdó ja que en un moment donat va privar al marit dels seus drets maritals i això va desencadenar el problema. La mare queda estorada per les raons que aporta el fill a la situació i que ella no esperava.


El fill, delicat de salut, en mig de la conversa, amb l´exaltació del moment, cau a terra mort, deixant la mare desesperada i el pare culpant-se de no haver sabut veure l´abast del problema de salut del seu fill. L´obra acaba en aquest moment de desesperació del matrimoni, sense que quedi clar si acabaran  perdonant-se i tornaran a estar junts, en memòria del fill.


LA MEVA OPINIÓ,


Aquesta obra la vaig veure de petita (deu o onze anys) al teatre Romea, on anava sovint amb els meus pares, intepretada per la gran actriu Maria Vila. Encara recordo el disgust de la meva mare, i això és ben cert, per la reacció del fill capellà que ella creia totalment injusta. Si una cosa no suportava la meva mare era el fet que una dona es veiés quasi obligada a perdonar les infidelitats del marit i no fos el mateix a l´inrevés.  Que el fill capellà pogués  arribar a justificar l´intent d´assassinat  per part del pare no ho podia comprendre. Crec recordar que inclús van discutir amb el meu pare que intentava que no s´ho prengués tan malament.


Jo, com la meva mare, també penso que és una reacció injusta. Sabem que existeix gent capaç de matar per un amor esbojarrat però que un home 
d´església ho justifiqui em sembla fora de lloc.
(Que em perdoni Josep Mª de Sagarra, a qui admiro profundament. La seva forma d´expressar el teatre el veig  sempre com si fos un gran poema). 

diumenge, 11 de desembre de 2011

EL CAFÈ DE LA MARINA

El cafè de la Marina és una obra narrativa, lírica i dramàtica,  escrita en vers per Josep Mª de Sagarra l´any 1933,  que s´allunya de les modes teatrals de l´època ja que Sagarra no pretenia mai innovar sinó que partia de temes tradicionals per construir les seves obres.

Aquesta obra va ser escrita després de la dictadura de Primo de Rivera que va durar des de 1923 fins a 1930 i un cop proclamada la República el 1931 va començar per la llengua i la cultura catalana un període de normalitat que es va interrompre, posteriorment, amb la guerra civil i la repressió franquista. En aquesta obra la llengua conserva encara la frescor pròpia del català viu i popular.

L´obra ens presenta el paisatge del Cap de Creus i el Port de la Selva i dóna al mateix temps la visió que ell té de l´home mariner.

És una història que transcorra en un cafè mariner del Cap de Creus on Caterina, filla de l´amo, ha estat abandonada pel seu amant i s´ha vist obligada a avortar. El casament de la seva germana Rosa encara l´entristeix més i més veient que només li serà possible, obligada pel seu pare, casar-se amb un desconegut marxant de peix, el Bernat, molt més gran que ella. En mig de tot aquest  problema,  ella  s´enamora secretament del Claudi un pescador que vol provar fortuna a Amèrica. Després de sortejar tota mena d´impediments, finalment  el Claudi crema el bitllet que ja tenia pel viatge i es queda per casar-se amb Caterina, malgrat l´estorament de la gent del poble ple de males llengües.


Versos del diàleg final de l´obra entre Caterina i Claudi:


Claudi:                                                                 I tu, Caterina
                      Tampoc no ho saps comprendre ?...Les Amèriques
                      lluny de tot això, molt lluny, no en queda rastre .
                      i aquí fa un sol, i es veuen les antenes,
                      la fusta de les proes amorrades
                      i els vidres del cafè, i la teva galta,
                      i els teus ulls de patir; no ho saps comprendre?
                      ¿què et penses que sóc jo? Que sóc un brètol¡¡
                      Perquè em vaig  barallar amb la meva mare,
                      perquè t´he dit el que t´he dit? Escolta´m...
                      però no puc, no, no, que em fa vergonya...
                      digue´m que sí d´un cop...


Caterina:                                              I no m´enganyes?
                      És de debò...Però, que et passa Claudi?...


Claudi:      I encara m´ho preguntes?


Caterina:                                                    No, no, espera´t.
                      Mira, Claudi, jo abans he de parlar-te; 
                      Jo sóc misèria  per tothom, les llengües
                      em pinten de verdet; fins el meu pare 
                      es vol vendre el cafè.  Jo ja no compto; 
                      vull dir que si el teu cor se m´acostava
                      i ara és a prop del meu, més que alegria
                      i més que tot és aquest foc que sento
                      i és aquest respirar, però respon-me:
                      Això que fas amb mi, aquestes paraules ,
                      t´han sortit de la sang? No és bogeria?
                      No és com jugar-t´ho a cara i creu? Escolta´m
                      No és una caritat?...Jo estic perduda,
                      però tinc molt orgull i sóc molt dona...
                      comprens el que et vull dir? És que m´estimes?
                      No és una caritat?...


Claudi:                                                        Si tu t´haguessis 
                     casat amb el qui fos, amb aquell brètol,
                     o el marxant de Banyuls, saps, Caterin?
                     jo et juro que no anava a les Amèriques.
                     En pots estar segura que et seguia 
                     i t´olorava el cau, i les finestres,
                     i al que et tingués al llit, fos el més home
                     o el més valent, et juro, Caterina,
                     que amb aquest tall jo li guindava el ventre
                     i te m´enduia amb mi ben arrapada,
                     ben arrapada contra el pit...
                                     (s´abracen i li besa la boca)          


                                                     El Claudi i la Caterina


Aquesta obra va ser estrenada al teatre Romea el 14 de febres de 1933 i fou interpretada pels actors Maria Vila i Pius Daví, que eren matrimoni en la vida real. És una peça del repertori clàssic de Segarra i s´ha representat diverses vegades, amb èxit de crítica i públic.


Va ser també la primera pel.licula parlada  en català. Va ser filmada l´any 1933  El director va ser Doménec Pruna.





dilluns, 21 de novembre de 2011

LA RAMBLA DE BARCELONA


Ja que estic immersa en el tema de la Rambla i les seves floristes faré també una mica d´història sobre LA RAMBLA de Barcelona, coneguda en tot el món.

Començaré per anotar unes cites sobre La Rambla de tres personatges famosos i reconeguts:


-El meu barri preferit és per descomptat la Rambla. (George Simenon)



-La Rambla, la única calle del mundo que me gustaria que no se terminara nunca
(Federico García Lorca)



-He visitat moltes ciutats, però en cap he rebut les aclamacions i les proves

d´afecte que totes les classes socials m´ha ofert a la Rambla (Alexander Fleming)
                                 _______________________________




El periodista i assagista Lluís Permanyer fou amic de Sagarra a qui admirava profundament i és un gran coneixedor de la seva obra, sobre la qual ha escrit  diversos comentaris.


Ens explica que Sagarra li havia comentat,


Si vols conèixer el perfil humà d´una ciutat has de visitar-hi tres coses:


                                   MERCAT, CEMENTIRI I PROSTÍBUL.


La Rambla de Barcelona té les tres coses,


CEMENTIRI, exactament potser no, però, als baixos de l´Hotel Orient situat al bell mig de la Rambla i que abans era un convent, hi trobem nínxols on eren enterrades les monges quan morien. Ara són buits però es conserven en bon estat.  
                                                    Tombes de l´antic convent 


                                                L´hotel a l´època de Sagarra     
                                  




MERCAT: en té un de molt important, LA BOQUERIA -(Mercat de Sant Josep)-que està situat a la Rambla de les Flors i que és un dels millors del món, on es troba allò que no es troba enlloc de Barcelona, amb uns colors i unes olors que
 s´obren pas en els sentits tant dels que compren com dels que venen la gran quantitat  de mercaderia que s´hi pot trobar.
                                                      Mercat de la Boqueria
Foto

Entre els compradors hi podem trobar molts professionals famosos, com Ferran Adrià, considerat el millor cuiner del món, que hi és assidu. Per la Boqueria s´hi passegen diàriament multitud de turistes d´arreu del món. És un lloc per gaudir-hi.


                                                                                                         Ferran Adrià 
                                          a la Boqueria






ELS PROSTÍBULS: Els prostíbuls de la Rambla van proliferar principalment a la postguerra.


Hi havia dues classes de prostitutes, les  legals i les  il.legals Les primeres tenien una situació més segura ja que exercien en prostíbuls o mueblés, coneguts amb el nom de "cases de tolerància". Per contra les il.legals havien
 d´exercir "la feina" al carrer.


La Rambla formava part de l´anomenat Barri Xino la columna vertebral del qual era el carrer Arc del Teatre que comença justament a la Rambla.


Hi havia una a vida sexual molt activa amb un gran nombre de prostíbuls i pensions com Casa Carola o Madame Rita i tot i que la prostitució al carrer estava prohibida era força freqüent trobar-hi prostitutes oferint els seus serveis. Moltes dones s´hi van veure abocades a causa de la necessitat.


Actualment la prostitució a la Rambla ha canviat molt, però segueix existint i de forma més barroera si cap.  




                              " Senyoretes que fumen i diuen de tu"
                                                                  a la postguerra 
                          __________________________________________________________


Un comentari sobre La Rambla de Barcelona,


L´any 1992, mentre van durar els Jocs Olímpics de Barcelona i la ciutat es va omplir de gent de tot el món, la Rambla va ser el punt més vital i recorregut per tothom. La seva característica es va fer famosa arreu i tant va ser així que a Atlanta,, en els Jocs Olímpics de 1996 van voler  fer un passeig similar i també en van dir Rambla. No cal dir que va ser un gran fracàs. De Rambla, la de Barcelona i prou.

dimecres, 16 de novembre de 2011

L´ANTÒNIA

Com ja he explicat l´Antònia és la protagonista de l´obra de Sagarra "La Rambla de les floristes", i aquest  personatge crec que mereix que li dediqui un comentari, ja que el considero molt representatiu d´una època que, ara ens queda molt lluny en el temps i en els valors.

En boca de l´Antònia i a través dels seus monòlegs tenim una bellíssima  descripció de la Rambla i una perspectiva molt realista de l´època.

La parada de l´Antònia es caracteritza per les diverses històries que  hi succeeixen:  picabaralles amb les venedores de les altres parades,  la  relació amb la seva neboda a qui vol ajudar a fer un bon casament, cosa que aconsegueix, el seu interès a aconseguir que Leonor, una florista enamorada d´un senyor de casa bona toqui de peus a terra, i que en no fer-li cas, té un fracàs que li dol molt, i sobretot  la seva relació amb els homes, la majoria importants, que sovint  visiten la seva parada per xerrar i passar l´estona amb la seva conversa. Està tan lligada a la Rambla i a les seves flors que quan el senyor  Ramon, eternament enamorat  d´ella,  li proposa matrimoni  no l´accepta perquè això suposaria un canvi a la seva vida que no està disposada a assumir.

És un personatge que t´arriba al cor sense poder-ho evitar. La bellesa de la seva poesia et captiva des del primer moment i et transporta a un temps i una època que sembla que es faci realitat.


La Rambla de les floristes -  Centre Cultural Els Catalanista

divendres, 11 de novembre de 2011

LA RAMBLA DE LES FLORISTES

Vull començar el meu petit homenatge a Josep Mª de Sagarra recordant la seva obra teatral "La Rambla de les Floristes" que va escriure l´any 1935

LA RAMBLA DE LES FLORS
(Tal i com la va conèixer Josep M. de Sagarra).
 Li tinc especial simpatia per dos motius: La meva mare era peixatera del Mercat de la Boqueria raó per la qual   jo vaig estar molt en contacte amb la Rambla de les Flors, que sempre em va seduir per la seva varietat de colors i la seva olor, i també pel nom de la protagonista, que és el meu, Antònia.  (És un nom que mai m´ha agradat però crec que a la protagonista d´aquesta obra se li escau i ja el trobo més suportable).

De la mà de l´Antònia i a través de les seves converses amb les venedores d´altres parades de flors i amb els clients que li són fidels, coneixem, els costums d´una època amb moltes diferències socials i amb una classe alta hipòcrita i altiva, i ens ofereix una perspectiva realista de la Rambla de l´època, tot a través d´un llenguatge poètic i entenedor. 

Tot hi sent una obra escrita l´any 1935, segueix sent deliciosa, i un plaer, principalment per la frescor de la llengua popular que l´autor fa servir. La protagonista, una dona de molt caràcter,  ens dóna a conèixer  la societat: els polítics, els burgesos i els capellans d´una manera força irònica. És una delícia i un plaer recordar aquesta obra, una de les primeres que va escriure Josep Mª de Sagarra, que si ara veiés la seva estimada Rambla veuria que si bé  ha perdut tota la poesia i el caràcter propi que tenia, segueix plena de flors com sempre, i que també segueix sent admirada per tothom.

LA RAMBLA DE LES FLORS ACTUALMENT


  

dijous, 10 de novembre de 2011



                                                    JOSEP Mª DE SAGARRA

El 27 de setembre de 2011 fa cinquanta anys de la mort de Josep Mª de Sagarra i aquest aniversari "rodó" ha estat una bona excusa per commemorar l´Any Sagarra que servirà per fer-li un homenatge i per refrescar-nos la memòria de les seves obres i al mateix temps per reivindicar la gran importància d´aquest autor tan primordial per a la cultura catalana.

Josep Mª de Sagarra i Castellarnau  va néixer a Barcelona el 5 de març de 1894 en una família de la petita aristocràcia barcelonina. El seu pare Ferran de Sagarra va dedicar la seva vida a la investigació històrica, sent un referent mundial . Sagarra va créixer envoltat de llibres ja que a casa dels seus pares hi havia una biblioteca antiga que datava de quatre segles. Potser això va contribuir a despertar la seva afició literària.

Va estudiar als Jesuïtes de Barcelona on va començar a mostrar les seves aficions culturals. Es va llicenciar en Dret però va decidir dedicar-se de ple a la literatura, reconeixent que la seva vida havia sofert una metamorfosi i se sentia optimista de cara al seu futur. La seva producció literària es va diversificar en tots els gèneres i va ser realitzada en un català molt viu que el va apropar al gra públic.

Va ser també un gran apassionat de la naturalesa i, de fet, aquesta passió queda reflectida en una de les seves primeres proses escrita el 1922 titulada "Els ocells amics".

La seva obra va ser molt extensa: poesia, teatre, novel.la, traduccions i versions, reculls i articles periodístics.
Va estar relacionat amb grans personatges culturals de l´època i en molts aspectes va omplir el buit que havien deixat personatges com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà o Joan Maragall.

Va viure exiliat des de l´octubre de 1936 fins l´agost de 1940 a causa de la guerra civil espanyola. El 1936 es va casar, el 1938 es va establir a París i el 1939 va néixer el seu fill. El 1940 va tornar a Catalunya on es va incorporar a la vida literària.

Però Sagarra va ser sobretot un home de teatre on va destacar tant en el drama poètic com en el teatre de costums i de prosa, sent la seva etapa més creativa i original la dècada de 1930 en la que va escriure obres com Gardènia (1930), L´Hosltal de la Glòria (1931) o La Rambla de les floristes (1935).
 L´any 1954, havent ja complert 60 anys, va estrenar una de les obres que li va proporcionar un gra èxit " La ferida Lluminosa". 

Jo vull retre el meu petit homenatge a aquest gran autor comentant algunes de les seves obres teatrals que més m´han agradat.

JOSEP M. DE SAGARRA
                                                                                                                         
                                                           
                                             ( Poema de Josep Mª de Sagarra)