dilluns, 21 de novembre de 2011

LA RAMBLA DE BARCELONA


Ja que estic immersa en el tema de la Rambla i les seves floristes faré també una mica d´història sobre LA RAMBLA de Barcelona, coneguda en tot el món.

Començaré per anotar unes cites sobre La Rambla de tres personatges famosos i reconeguts:


-El meu barri preferit és per descomptat la Rambla. (George Simenon)



-La Rambla, la única calle del mundo que me gustaria que no se terminara nunca
(Federico García Lorca)



-He visitat moltes ciutats, però en cap he rebut les aclamacions i les proves

d´afecte que totes les classes socials m´ha ofert a la Rambla (Alexander Fleming)
                                 _______________________________




El periodista i assagista Lluís Permanyer fou amic de Sagarra a qui admirava profundament i és un gran coneixedor de la seva obra, sobre la qual ha escrit  diversos comentaris.


Ens explica que Sagarra li havia comentat,


Si vols conèixer el perfil humà d´una ciutat has de visitar-hi tres coses:


                                   MERCAT, CEMENTIRI I PROSTÍBUL.


La Rambla de Barcelona té les tres coses,


CEMENTIRI, exactament potser no, però, als baixos de l´Hotel Orient situat al bell mig de la Rambla i que abans era un convent, hi trobem nínxols on eren enterrades les monges quan morien. Ara són buits però es conserven en bon estat.  
                                                    Tombes de l´antic convent 


                                                L´hotel a l´època de Sagarra     
                                  




MERCAT: en té un de molt important, LA BOQUERIA -(Mercat de Sant Josep)-que està situat a la Rambla de les Flors i que és un dels millors del món, on es troba allò que no es troba enlloc de Barcelona, amb uns colors i unes olors que
 s´obren pas en els sentits tant dels que compren com dels que venen la gran quantitat  de mercaderia que s´hi pot trobar.
                                                      Mercat de la Boqueria
Foto

Entre els compradors hi podem trobar molts professionals famosos, com Ferran Adrià, considerat el millor cuiner del món, que hi és assidu. Per la Boqueria s´hi passegen diàriament multitud de turistes d´arreu del món. És un lloc per gaudir-hi.


                                                                                                         Ferran Adrià 
                                          a la Boqueria






ELS PROSTÍBULS: Els prostíbuls de la Rambla van proliferar principalment a la postguerra.


Hi havia dues classes de prostitutes, les  legals i les  il.legals Les primeres tenien una situació més segura ja que exercien en prostíbuls o mueblés, coneguts amb el nom de "cases de tolerància". Per contra les il.legals havien
 d´exercir "la feina" al carrer.


La Rambla formava part de l´anomenat Barri Xino la columna vertebral del qual era el carrer Arc del Teatre que comença justament a la Rambla.


Hi havia una a vida sexual molt activa amb un gran nombre de prostíbuls i pensions com Casa Carola o Madame Rita i tot i que la prostitució al carrer estava prohibida era força freqüent trobar-hi prostitutes oferint els seus serveis. Moltes dones s´hi van veure abocades a causa de la necessitat.


Actualment la prostitució a la Rambla ha canviat molt, però segueix existint i de forma més barroera si cap.  




                              " Senyoretes que fumen i diuen de tu"
                                                                  a la postguerra 
                          __________________________________________________________


Un comentari sobre La Rambla de Barcelona,


L´any 1992, mentre van durar els Jocs Olímpics de Barcelona i la ciutat es va omplir de gent de tot el món, la Rambla va ser el punt més vital i recorregut per tothom. La seva característica es va fer famosa arreu i tant va ser així que a Atlanta,, en els Jocs Olímpics de 1996 van voler  fer un passeig similar i també en van dir Rambla. No cal dir que va ser un gran fracàs. De Rambla, la de Barcelona i prou.

dimecres, 16 de novembre de 2011

L´ANTÒNIA

Com ja he explicat l´Antònia és la protagonista de l´obra de Sagarra "La Rambla de les floristes", i aquest  personatge crec que mereix que li dediqui un comentari, ja que el considero molt representatiu d´una època que, ara ens queda molt lluny en el temps i en els valors.

En boca de l´Antònia i a través dels seus monòlegs tenim una bellíssima  descripció de la Rambla i una perspectiva molt realista de l´època.

La parada de l´Antònia es caracteritza per les diverses històries que  hi succeeixen:  picabaralles amb les venedores de les altres parades,  la  relació amb la seva neboda a qui vol ajudar a fer un bon casament, cosa que aconsegueix, el seu interès a aconseguir que Leonor, una florista enamorada d´un senyor de casa bona toqui de peus a terra, i que en no fer-li cas, té un fracàs que li dol molt, i sobretot  la seva relació amb els homes, la majoria importants, que sovint  visiten la seva parada per xerrar i passar l´estona amb la seva conversa. Està tan lligada a la Rambla i a les seves flors que quan el senyor  Ramon, eternament enamorat  d´ella,  li proposa matrimoni  no l´accepta perquè això suposaria un canvi a la seva vida que no està disposada a assumir.

És un personatge que t´arriba al cor sense poder-ho evitar. La bellesa de la seva poesia et captiva des del primer moment i et transporta a un temps i una època que sembla que es faci realitat.


La Rambla de les floristes -  Centre Cultural Els Catalanista

divendres, 11 de novembre de 2011

LA RAMBLA DE LES FLORISTES

Vull començar el meu petit homenatge a Josep Mª de Sagarra recordant la seva obra teatral "La Rambla de les Floristes" que va escriure l´any 1935

LA RAMBLA DE LES FLORS
(Tal i com la va conèixer Josep M. de Sagarra).
 Li tinc especial simpatia per dos motius: La meva mare era peixatera del Mercat de la Boqueria raó per la qual   jo vaig estar molt en contacte amb la Rambla de les Flors, que sempre em va seduir per la seva varietat de colors i la seva olor, i també pel nom de la protagonista, que és el meu, Antònia.  (És un nom que mai m´ha agradat però crec que a la protagonista d´aquesta obra se li escau i ja el trobo més suportable).

De la mà de l´Antònia i a través de les seves converses amb les venedores d´altres parades de flors i amb els clients que li són fidels, coneixem, els costums d´una època amb moltes diferències socials i amb una classe alta hipòcrita i altiva, i ens ofereix una perspectiva realista de la Rambla de l´època, tot a través d´un llenguatge poètic i entenedor. 

Tot hi sent una obra escrita l´any 1935, segueix sent deliciosa, i un plaer, principalment per la frescor de la llengua popular que l´autor fa servir. La protagonista, una dona de molt caràcter,  ens dóna a conèixer  la societat: els polítics, els burgesos i els capellans d´una manera força irònica. És una delícia i un plaer recordar aquesta obra, una de les primeres que va escriure Josep Mª de Sagarra, que si ara veiés la seva estimada Rambla veuria que si bé  ha perdut tota la poesia i el caràcter propi que tenia, segueix plena de flors com sempre, i que també segueix sent admirada per tothom.

LA RAMBLA DE LES FLORS ACTUALMENT


  

dijous, 10 de novembre de 2011



                                                    JOSEP Mª DE SAGARRA

El 27 de setembre de 2011 fa cinquanta anys de la mort de Josep Mª de Sagarra i aquest aniversari "rodó" ha estat una bona excusa per commemorar l´Any Sagarra que servirà per fer-li un homenatge i per refrescar-nos la memòria de les seves obres i al mateix temps per reivindicar la gran importància d´aquest autor tan primordial per a la cultura catalana.

Josep Mª de Sagarra i Castellarnau  va néixer a Barcelona el 5 de març de 1894 en una família de la petita aristocràcia barcelonina. El seu pare Ferran de Sagarra va dedicar la seva vida a la investigació històrica, sent un referent mundial . Sagarra va créixer envoltat de llibres ja que a casa dels seus pares hi havia una biblioteca antiga que datava de quatre segles. Potser això va contribuir a despertar la seva afició literària.

Va estudiar als Jesuïtes de Barcelona on va començar a mostrar les seves aficions culturals. Es va llicenciar en Dret però va decidir dedicar-se de ple a la literatura, reconeixent que la seva vida havia sofert una metamorfosi i se sentia optimista de cara al seu futur. La seva producció literària es va diversificar en tots els gèneres i va ser realitzada en un català molt viu que el va apropar al gra públic.

Va ser també un gran apassionat de la naturalesa i, de fet, aquesta passió queda reflectida en una de les seves primeres proses escrita el 1922 titulada "Els ocells amics".

La seva obra va ser molt extensa: poesia, teatre, novel.la, traduccions i versions, reculls i articles periodístics.
Va estar relacionat amb grans personatges culturals de l´època i en molts aspectes va omplir el buit que havien deixat personatges com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà o Joan Maragall.

Va viure exiliat des de l´octubre de 1936 fins l´agost de 1940 a causa de la guerra civil espanyola. El 1936 es va casar, el 1938 es va establir a París i el 1939 va néixer el seu fill. El 1940 va tornar a Catalunya on es va incorporar a la vida literària.

Però Sagarra va ser sobretot un home de teatre on va destacar tant en el drama poètic com en el teatre de costums i de prosa, sent la seva etapa més creativa i original la dècada de 1930 en la que va escriure obres com Gardènia (1930), L´Hosltal de la Glòria (1931) o La Rambla de les floristes (1935).
 L´any 1954, havent ja complert 60 anys, va estrenar una de les obres que li va proporcionar un gra èxit " La ferida Lluminosa". 

Jo vull retre el meu petit homenatge a aquest gran autor comentant algunes de les seves obres teatrals que més m´han agradat.

JOSEP M. DE SAGARRA
                                                                                                                         
                                                           
                                             ( Poema de Josep Mª de Sagarra)