dijous, 29 de desembre de 2011

LA FERIDA LLUMINOSA

"La Ferida Lluminosa"  és, segons els crítics de l´època, "un drama burgès            d´intenció religiosa, de trama basta i  melodramàtica".


Aquesta obra de teatre va ser estrenada l´any 1954, quan Josep Mª  de Sagarra tenia ja 60 anys i va representar el retorn a l´èxit que l´escriptor havia perdut els darrers temps. Va obtenir un gran reconeixement de crítica i públic i va ser traduïda al castellà per José Mª Pemán, i també al portuguès i a
 l´anglès.
Va ser guardonada amb el Premi Nacional de Comèdia i se n´han fet dues pel.licules: una  l´any 1956 dirigida per Tullio Domicheli i doblada després al català, i una altra l´any 1997 dirigida per José Luís Garci. 
(La versió de Garci em sembla una pantomima de l´obra de Segarra)


L´ARGUMENT,


Els personatges de La Ferida Lluminosa mostren una clara hipocresia, més preocupats per aparentar una vida normal i feliç de cara a la gent però sense procurar la felicitat verdadera.


Ens  mostra un matrimoni, l´Enric Molins i la Isabel, amb un fill, l´Ernest, que contra la voluntat del pare, és capellà. Ja fa deu anys que la parella fingeix ser feliç però en realitat només ho són en aparença ja que la seva vida marital es va acabar per les infidelitats del marit que la dona no va voler perdonar. Arriba un punt que l´Enric, que és un metge cardiòleg excel.lent i prestigiós , s´enamora de la neboda de la seva dona, l´Adela, i planegen, entre tots dos, matar l´esposa amb un verí que ell pot aconseguir fàcilment per la seva professió.


Les converses del matrimoni posen en evidència les seves dificultats i la vida falsa que cap dels dos vol donar a conèixer exteriorment. La posició hermètica de la dona en  no perdonar el marit i les súpliques constants d´ell al llarg dels anys demanant aquest perdó.


Llavors apareix el fill acompanyat del pare Aguilar. El motiu de la visita és demanar al seu pare  que  li faci una revisió mèdica ja que ha sofert alguns desmais i temen una malaltia de cor. El pare el visita i li treu importància a la possible malaltia. També en la conversa es posa de manifest la mala relació que manté el pare amb el fill.


Mentrestant  la dona ha tingut una espècie d´aparició d´un personatge misteriós que li adverteix que no accepti el medicament que el marit li està insistint que es prengui. Ella observa que hi ha tres pastilles diferents i acaba descobrint que el marit està planejant matar-la. Mentrestant reben la notícia que ha mort d´accident de cotxe la neboda, amb gran consternació de tots dos, generant la situació un seguit de retrets que posen, una vegada més, en evidència la vida falsa i hipòcrita que porten.


Apareix novament el fill, que a l´assabentar-se que el seu pare ha intentat matar  la mare, tot i recriminar-li durament el fet, intenta fer-li comprendre a ella que la situació ha vingut provocada, en el fons, per la seva tossuderia i falta de capacitat de perdó ja que en un moment donat va privar al marit dels seus drets maritals i això va desencadenar el problema. La mare queda estorada per les raons que aporta el fill a la situació i que ella no esperava.


El fill, delicat de salut, en mig de la conversa, amb l´exaltació del moment, cau a terra mort, deixant la mare desesperada i el pare culpant-se de no haver sabut veure l´abast del problema de salut del seu fill. L´obra acaba en aquest moment de desesperació del matrimoni, sense que quedi clar si acabaran  perdonant-se i tornaran a estar junts, en memòria del fill.


LA MEVA OPINIÓ,


Aquesta obra la vaig veure de petita (deu o onze anys) al teatre Romea, on anava sovint amb els meus pares, intepretada per la gran actriu Maria Vila. Encara recordo el disgust de la meva mare, i això és ben cert, per la reacció del fill capellà que ella creia totalment injusta. Si una cosa no suportava la meva mare era el fet que una dona es veiés quasi obligada a perdonar les infidelitats del marit i no fos el mateix a l´inrevés.  Que el fill capellà pogués  arribar a justificar l´intent d´assassinat  per part del pare no ho podia comprendre. Crec recordar que inclús van discutir amb el meu pare que intentava que no s´ho prengués tan malament.


Jo, com la meva mare, també penso que és una reacció injusta. Sabem que existeix gent capaç de matar per un amor esbojarrat però que un home 
d´església ho justifiqui em sembla fora de lloc.
(Que em perdoni Josep Mª de Sagarra, a qui admiro profundament. La seva forma d´expressar el teatre el veig  sempre com si fos un gran poema). 

3 comentaris:

  1. No he vist "La ferida lluminosa" i encara que el tema m'ha semblat melodramàtic, no puc opinar. He vist altres obres com "L'hereu i la forastera", "L'hostal de la Glòria" i "La Rambla de les floristes", que vaig trobar admirables i em van agradar molt. Crec que a Sagarra se l'ha tractat injustament; la seva facilitat per fer versos és única.

    ResponElimina
  2. Per què ho va il·lustrar amb un fotograma del film "El fantasma i la senyora Muir"?

    ResponElimina
  3. Per què ho va il·lustrar amb un fotograma del film "El fantasma i la senyora Muir"?

    ResponElimina