dissabte, 28 de gener de 2012

HOMENATGE A SAGARRA AL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA



El dia 23 de gener de 2012 vaig tenir la sort d´assistir al Palau de la Música Catalana on va tenir lloc un gran Homenatge Institucional i Popular a Jose Mª de Sagarra en commemoració al cinquantenari de la seva mort. El fill de l´escriptor, el periodista Joan de Sagarra, que va assistir a l´acte, havia reclamat amb un article a La Vanguardia aquest homenatge al seu pare.                                                                                    
                                                                                                                    
                                 
                                        El president Mas i Joan de Sagarra          
                                 
L´acte va començar amb un parlament del President de la Generalitat Artur Mas, lloant la figura de Josep Mª de Sagarra, de qui va destacar la seva capacitat intel.lectual per arribar fàcilment a un públic molt variat i la seva importància per la cultura i la llengua catalana. Van assistir també a l´acte el Conseller de Cultura Ferran Mascarell, l´alcalde de Barcelona Xavier Trias, l´expresident Jordi Pujol i altres personalitats destacades.

La direcció i el guió escenics va anar a càrrec de Joan Ollé i va comptar amb la participació de diversos actors i actrius de l´escena catalana que van recitar una gran diversitat de poemes de Sagarra. També es van cantar cançons de poemes musicats.

Van intervenir:

La Coral Jove de l´Orfeó Català, Joan Anguera, Pere Arquillué, Sílvia Bel, Ivan Benet, Montserrat Carulla, Ester Formosa, Enric Majó, Roger Mas, Rosa Novell, Sílvia Pérez Cruz, Josep Mª Pou, Marina Rossell, Carme Sansa, Lluís Soler, Toti Soler i Mauricio Villavecchia. Tots ells han tingut en algun moment de la seva carrera artística alguna relació amb l´obra de Sagarra.

Els actors esmentats van anar desgranant, entre poesies i cançons, la vida del poeta.Es va fer un passeig per las seva vida començant pels seus estudis als Jesuïtes de Barcelona, ja mes gran la seva estada a Madrid, la seva vida a París, el seu pas per Florència, el viatge de nuvis que va durar mig any i, sobretot,el seu lligam amb Port de la Selva, que va influir molt a la seva vida.

També es va comentar que el seu pare li va presentar, de petit, a Mossèn Cinto i, ja de gran, va tractar amb Maragall, Rossiñol i Guimerà. També va tenir ocasió de conèixer a Roma, el papa Pius X,.

En l´acte es van recitar fracments d´Els Ocells amics, del Poema de Nadal ,de  Vida Privada, de la traducció de La Divina Comèdia, de les traduccions de diferens obres de William Shakespeare , de les poesies satíriques publicades a El be negre, del Poema de Montserrat, de Galatea , i d´ El cafè de la Marina i es van interpretar les cançons Vinyes verdes vora el mar, La cançó de la Pluja, La dona d´aigua i El cant del Poble.Va especialment emocionant el poema final de l´obra La filla del Carmesí que Josep Mª Pou va recitar amb molt sentiment.

                           
                                         Els actors a l´escenari del Palau

Va ser una acte molt emotiu que va posar de relleu la importància que te per Catalunya i per la llengua catalana aquest gran escriptor, autor de teatre i sobre tot poeta que va ser una persona estimada, malgrat algunes enveges, i autènticament popular.

L´acte d´homenatge tindrà continuïtat el proper dia 13 de febrer a Madrid, en l´"Ateneo Científico Literario i Artístico" coordinat per l´historiador Lluís Permanyer que vol donar a conèixer la estreta relació que va tenir Segarra amb la capital d´Espanya.

És molt important aquest acte de reconeixement que s´ha dedicat a un català que va contribuir molt a normalitzar la cultura catalana fent-la més completa i més moderna.

GRÀCIES SAGARRA.

dimarts, 24 de gener de 2012

POESIA SATÍRICA DE SAGARRA


(Fra Rupert era un caputxí que va aconseguir gran influència entre la burgesia dominant a Barcelona. El va recitar en públic el dijous 19 de desembre del 1935 després d'una conferència de Federico Garcí Lorca. "Sagarra recità la balada, entre les riallades homèriques i la satisfacció total dels assistents. L'èxit fou tan unànime i tan fort, que Margarida Xirgu decidí enfilar.se damunt una cadira i recitar-lo novament, aquesta volta imprimint-li el dramatisme digne d'una tragèdia grega. Lorca, emocionat,  va sentenciar: "Que grande eres, Margarita! Con un actriz como tú y un poeta como Sagarra, la lengua catalana no morirá nunca".)


                                                              POEMA DE FRA RUPERT

                                                  Fra Rupert, de les dames predilecte                   
 menoret d´aparell extraordinari
                Puja a   la trona amb el ninot erecte                              
i com aquell que va a passar el rosari, 
sense gota ni mica de respecte 
als vots del venerable escapulari, 
mostrant, impúdic, el que té entre cames 
excita la lascívia de les dames. 
I amb veu entre baríton i tenor 
canta Rupert, l'impúdic fra menor: 
Gustós, senyores, m'avinc 
a explicar-vos com els tinc. 

Els tinc grossos i rodons 
com els Pares Felipons.

I els tinc nets i sense tites 
 com els Pares Jesuïtes
.
Els tinc frescos i bonics 
com els Pares Dominics.
 
Cadascun em pesa un quilo 
com els del Pare Camilo.
 
     Se'ls podria portar amb palmes 
com aquells del Mestre Balmes
No els tinc tous ni tampoc nanos, 
com els tenen els Hermanos. 

Ni plens d'innoble mengia 
com els del Cor de Maria.

Ni tenen les bosses tristes 
com els dels Germans Maristes.
 
I no em ballen nit i dia 
com els de l'Escola Pia
 
No són els grans de rosaris 
que pengen als Trinitaris
Ni fan aquell tuf de be 
dels frares de la Mercè. 

Cap paparra se m'hi arrapa 
com als monjos de la Trapa.
 
Ni massa tocatardans 
com són els dels Salesians.
 
Ni peluts ni escadussers 
com els d'altres missioners
Ni amb el gàl.lic i els veneris 
d'altres dignes presbiteris.
 
Ni ridículs ni pudents 
com ho són en tants convents.
 
Ni aprimats per els mals vicis 
com els tenen els novicis. 

Ni tronats i plens de grans 
com els pobres postulants.
 
Ni amb els senyals alarmistes 
dels ous dels seminaristes. 

Ni amb un tip i altre dejú 
com els frares de Sant Bru. 

Se'm poden contrapuntar 
amb tots els sants de l'Altar
No se'm poden tornar enrera 
com li passava a Sant Pere.
 
I tenen un toc tan suau 
com els collons de Santa Pau. 

Són peces que fan lluir 
com els de Sant Agustí.
 
I poden omplir un cabàs 
com els ous de Sant Tomàs.
 
I encara sobrar-ne un tros 
com passava amb Sant Ambròs.
 
Tenen aquell tuf honrat 
dels collons de Sant Bernat. 

No m'arriben fins al cul 
com a Vicenç de Paül. 

No m'escalden la titola 
com a Ignasi de Loyola. 

No em freguen la pastanaga 
com a Sant Lluís Gonçaga
Hi ha més tall i més tiberi 
que en els de Sant Felip Neri
No hi ha al món un tal encert 
com els ous de Fra Rupert.
 
La que els toqui amb vehemència, 
cinc-cents dies d'indulgència.
 
La que en copsi la grandària, 
fins indulgència plenària. 

I el cul que no els és rebel 
anirà del llit al cel. 

No té l'Església Romana 
cosa més noble i més sana, 
ni té l'Orde Caputxina
peça més pulcra i més fina, 
disposada a tot servei 
Ad Majorem Gloria Dei. 
 


Poema recitat magistralment per l´actriu  Montserrat Carulla,  el dia 23 de gener de 2012 al Palau de la Música Catalana en l´Homenatge Institucional i Popular a Josep Mª de Sagarra.

 

dilluns, 23 de gener de 2012

LA FILLA DEL CARMESÍ


El diumenge 22 de gener de 2012, en commemoració del 50è aniversari de la mort de Josep Mª de Sagarra, va ser representada a l´Auditori Barrades de L´Hospitalet de Llobregat una lectura dramatitzada de l´obra   La filla del Carmesí. magníficament interpretada pel Grup de  Teatre Margarida Xirgu de l´Ateneu Cultural de  l´Hospitalet.
                                                   



Aquesta obra estrenada l´any 1929 al teatre Novedades de Barcelona segueix sent, com moltes de Sagarra, un retrat dels personatges representatius   d´una època , que ell ha fet entranyables, i que sense les seves obres no hauríem arribat a conèixer o no hauríem conegut prou bé.


"La filla del marxant"L´acció de l´obra La filla del Carmesí, escrita en forma de poema hendecasíl.lab,  ens transporta al segle dinou i ens mostra una societat catalana que ara ja 
no existeix però alguns dels problemes que planteja segueixen  encara vigents.


Ens representa l´hereu d´un gran mas  de la Plana de Vic, Guillem de Cal Bandoler, home molt ric, que accepta la juguesca que es casarà amb la primera dona que entri per la porta de l´hostal en aquell mateix moment.


I qui entra és el Carmesí, un rodamón saltimbanqui, que va de poble en poble, acompanyat de la que diu que és la seva filla, una noia de setze anys, i que accepta encantat que el ric hereu li proposi casar-se amb ella i fer-la senyora del Mas. A ella també li agrada la proposició ja que està acostumada a no tenir res però amb la seva innocència no veu què s´haurà d´enfrontar  a molts problemes.


El principal problema és la Francisca Delicada, que des de fa anys és l´amistançada del Guillem i que, creient les promeses d´ell, ha pensat que un dia s´hi casaria i per tant s´ha fet la il.lusió de ser la mestressa del mas. Això comporta una sèrie de retrets i menyspreus cap a la "Carmesina" que, en principi, es mostra molt tímida ja que es creu molt poca cosa, però malgrat tot demostra el seu bondadós caràcter cosa que fa que l´hereu, que primer la tenia en poca consideració, acabi enamorant-se´n i estimant-la de debò. Naturalment la Francisca ha de deixar el mas i tot acaba bé.


La meva opinió
-(L´obra és un retrat del paper de la dona en una societat en que l´home feia i desfeia a la seva conveniència sense importar-li gaire els sentiments que podia despertar i alimentar amb la seva actitud, que variava segons la seva conveniència. El protagonista d´aquesta obra, al meu entendre, menysprea cruelment la Francisca, la dona que fins que ell coneix la Carmesina li havia donat tot i servit fidelment i tot i que esperava convertir-se en la mestressa del Mas, l´Hereu havia alimentat de valent aquest desig)-


Fet aquest comentari, la poesia d´aquesta obra és impressionant. Els versos finals en boca del protagonista són d´una força que commou.( La persona que estava asseguda al meu costat al teatre no es podia treure el mocador dels ulls). Costa d´entendre que es pugui escriure d´una manera tan meravellosa i amb tanta sensibilitat.


Comentari de Sagarra sobre aquesta obra
De totes les meves obres, La Filla del Carmesí, és al meu entendre, l´única que respira amb un pulmó francament teatral  i en la que el dramaturg i el poeta arriben a un acord sobre el tema de positiu interès humà . És per això que la Filla del Carmesí ha perdurat més que les altre, tant en el meu afecte com en l´interès del públic.

dimecres, 18 de gener de 2012

JOSEP Mª POU i JOSEP Mª de SAGARRA

                       

Jo respecto molt l´opinió i el criteri teatral i artístic de l´actor i director català Josep Mª Pou. M´ agrada veure´l actuar i també m´ agrada el seu treball com a  director de teatre. 


És per aquest motiu que m´ha semblat adient incorporar en aquest blog dedicat al gran escriptor Josep Mª de Sagarra l´article que li va dedicar Pou  a "El Periódico" del dia 13 de gener, com a homenatge  en la commemoració dels  cinquanta anys de la  mort de qui fou el dramaturg català més popular. 


                                         LA MEVA EXPERIÈNCIA AMB SAGARRA
                                                           -de Josep Mª Pou-


                      A aquestes altures de la meva vida em sento incapaç de dir amb seguretat quan i com vaig llegir Josep Maria de Sagarra per primera vegada; entre altres coses, perquè Sagarra sempre ha estat present, formant part de la meva vida des del principi.


Em recordo com un marrec curiós, anant als prestatges de la biblioteca del meu pare a buscar lectura, i regirant entre les col·leccions de teatre perfectament ordenades. I em recordo especialment atret per les obres de Sagarra, que jo llegia en veu alta, tancat en el que era la meva habitació i refugi. I recordo més encara: recordo la música que anava descobrint en aquelles llargues tires de versos que em deixaven sense respiració. Amb Sagarra vaig saber de música i teatre al mateix temps.


Vaig llegir el teatre de Sagarra molt abans de veure i sentir el teatre de Sagarra. Va ser lectura d'infància i/o primera adolescència. Vaig ser nen rar, en això. O no. Vaig passar de Folch i Torres a Sagarra i de Pàgines viscudes a La filla del Carmesí. I Sagarra em va portar a Guimerà, i a Rusiñol, i a Ignasi Iglésias. I a Shakespeare.


Un dia, per fi, vaig ser espectador del teatre de Sagarra. De la mà dels meus pares, vaig accedir a representacions de les quals guardo records molt concrets. Em veig, encara ara, en un pati de butaques, bocabadat i sorprès al comprovar com el públic es removia, expectant, al seient, a l'arribar la popular tira de versos que tothom sabia de memòria i mussitava en veu baixa, al mateix temps que els actors:

Guaita´m els ulls, escolta'm, criatura;
així, vora el meu pit; dóna'm la mà.
Ara no tinc la llengua prou segura
ara no sé si et puc enraonar..."


Amb 12 anys em vaig aprendre aquests versos de memòria. I encara els tinc: a la mateixa zona del cervell on es guarden -indelebles- el parenostre i la taula de multiplicar.
Amb els anys l'afició es va convertir en professió i la devoció en obligació. I, potser com a recompensa a aquella precoç fidelitat, Sagarra em va regalar llavors un dels seus millors personatges, Frederic de Lloberola, i de passada capgirava la meva carrera.


El 1987, quan ja fa 20 anys que visc i treballo a Madrid, rebo una oferta de Paco Betriu per protagonitzar l'adaptació per a TVE de Vida privada. Accepto i em desplaço a Barcelona, on té lloc el rodatge. Herman Bonnín, llavors director del Centre Dramàtic de la Generalitat, s'assabenta de la meva estada a la ciutat i em proposa debutar al Romea, un cop acabada la sèrie. I ho faig.


El 1987 faig teatre en català i al Romea, per primera vegada en la meva vida. És Josep Maria de Sagarra, doncs - mitjançant Frederic de Lloberola i Vida privada-, el responsable del meu retorn i de la meva incorporació al teatre català. Set anys més tard, el 1994, tornava a l'escenari del Romea per interpretar el Senyor de Bellpuig a La corona d'espines. Una de les millors experiències de la meva carrera. Allà vaig poder comprovar la passió del públic per Sagarra. I vaig ser testimoni privilegiat de com, a cada funció, s'ensorrava el tòpic de teatre vell, caduc, fora de lloc, amb què alguns l'assenyalaven.


Des de l'escenari vaig poder reviure aquella experiència meva d'espectador adolescent: a l'arribar el moment de la tira de versos, creixia un rumor al pati de butaques que pujava a les meves orelles amb la força d'un tsunami, la remor de moltes veus que recitaven amb mi, vers per vers, paraula per paraula, el text del poeta.
Si aquell treball meu va tenir algun valor, ho dec a aquella remor. I a Sagarra, per descomptat. De qui cada dia, en agraïment, segueixo resant: Guaita'm els ulls; escolta'm, criatura…
                                                                      Josep Mª Pou
                                                         -

dijous, 12 de gener de 2012

CANÇÓ DE PLUJA (Poema de Sagarra)

No sents, cor meu, quina pluja més  fina?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son... 
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?


No sents,  cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada, 
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?


No sents, cor meu, quina pau més divina
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d´aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?


¿No sents, cor meu, que la pena se´n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna ,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
No sents, cor meu, que la pena se´n va?


No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se´n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina? 




diumenge, 8 de gener de 2012

"MARIA VILA " I " SAGARRA"





La gran actriu catalana  Maria Vila va néixer al barri de Gràcia de Barcelona  l´any 1897 i fou una de les principals intèrprets de les obres de Sagarra.

Filla de l´actriu Maria Panadés, va començar a actuar als nou anys, i va arribar a ser una actriu amb un gran caràcter i una gran varietat interpretativa, tant en papers còmics com dramàtics i tenia un domini absolut de l´escena.


L´any 1919 es va casar amb el també primer actor Pius Daví, amb qui va formar la companyia teatral "Vila-Daví" a finals de l´any 1920.


Moltes de les obres de teatre de Josep Mª de Sagarra van ser interpretades per aquesta parella d´actors, estrenades quasi sempre al Teatre Romea de Barcelona. 


Per a Maria Vila va escriure Sagarra l´obra "L´Hostal de la Glòria"´any 1931, que també va interpretar el matrimoni. Altres obres de teatre que també van ser interpretades per ells van ser: Fidelitat (1924), Desitjada (1932), L´alegria de Cervera (1932) i El cafè de la Marina (1933).


Ja vídua, l´actriu va interpretar, l´any 1954, l´obra de Sagarra "La Ferida Lluminosa" amb un èxit sense precedents  i que es va representar durant més d´un any al Teatre Romea.


L´any 1960, tres anys abans de morir, li van concedir la Medalla del Treball i, en unes funcions d´homenatge, també al Romea, va interpretar per última vegada L¨Hostal de la Glória  que va ser la seva última interpretació teatral i una de les més notables.


.MARIA VILA CONTA RONDALLES EP SELLO RCA VICTOR AÑO 1962 LA VENTAFOCS CUENTO INFANTIL EN CATALAN (Música - Discos - LPs y Singles Vinilo - Música Infantil)

                                             Va morir a Barcelona l´any 1963