dimarts, 24 de gener de 2012

POESIA SATÍRICA DE SAGARRA


(Fra Rupert era un caputxí que va aconseguir gran influència entre la burgesia dominant a Barcelona. El va recitar en públic el dijous 19 de desembre del 1935 després d'una conferència de Federico Garcí Lorca. "Sagarra recità la balada, entre les riallades homèriques i la satisfacció total dels assistents. L'èxit fou tan unànime i tan fort, que Margarida Xirgu decidí enfilar.se damunt una cadira i recitar-lo novament, aquesta volta imprimint-li el dramatisme digne d'una tragèdia grega. Lorca, emocionat,  va sentenciar: "Que grande eres, Margarita! Con un actriz como tú y un poeta como Sagarra, la lengua catalana no morirá nunca".)


                                                              POEMA DE FRA RUPERT

                                                  Fra Rupert, de les dames predilecte                   
 menoret d´aparell extraordinari
                Puja a   la trona amb el ninot erecte                              
i com aquell que va a passar el rosari, 
sense gota ni mica de respecte 
als vots del venerable escapulari, 
mostrant, impúdic, el que té entre cames 
excita la lascívia de les dames. 
I amb veu entre baríton i tenor 
canta Rupert, l'impúdic fra menor: 
Gustós, senyores, m'avinc 
a explicar-vos com els tinc. 

Els tinc grossos i rodons 
com els Pares Felipons.

I els tinc nets i sense tites 
 com els Pares Jesuïtes
.
Els tinc frescos i bonics 
com els Pares Dominics.
 
Cadascun em pesa un quilo 
com els del Pare Camilo.
 
     Se'ls podria portar amb palmes 
com aquells del Mestre Balmes
No els tinc tous ni tampoc nanos, 
com els tenen els Hermanos. 

Ni plens d'innoble mengia 
com els del Cor de Maria.

Ni tenen les bosses tristes 
com els dels Germans Maristes.
 
I no em ballen nit i dia 
com els de l'Escola Pia
 
No són els grans de rosaris 
que pengen als Trinitaris
Ni fan aquell tuf de be 
dels frares de la Mercè. 

Cap paparra se m'hi arrapa 
com als monjos de la Trapa.
 
Ni massa tocatardans 
com són els dels Salesians.
 
Ni peluts ni escadussers 
com els d'altres missioners
Ni amb el gàl.lic i els veneris 
d'altres dignes presbiteris.
 
Ni ridículs ni pudents 
com ho són en tants convents.
 
Ni aprimats per els mals vicis 
com els tenen els novicis. 

Ni tronats i plens de grans 
com els pobres postulants.
 
Ni amb els senyals alarmistes 
dels ous dels seminaristes. 

Ni amb un tip i altre dejú 
com els frares de Sant Bru. 

Se'm poden contrapuntar 
amb tots els sants de l'Altar
No se'm poden tornar enrera 
com li passava a Sant Pere.
 
I tenen un toc tan suau 
com els collons de Santa Pau. 

Són peces que fan lluir 
com els de Sant Agustí.
 
I poden omplir un cabàs 
com els ous de Sant Tomàs.
 
I encara sobrar-ne un tros 
com passava amb Sant Ambròs.
 
Tenen aquell tuf honrat 
dels collons de Sant Bernat. 

No m'arriben fins al cul 
com a Vicenç de Paül. 

No m'escalden la titola 
com a Ignasi de Loyola. 

No em freguen la pastanaga 
com a Sant Lluís Gonçaga
Hi ha més tall i més tiberi 
que en els de Sant Felip Neri
No hi ha al món un tal encert 
com els ous de Fra Rupert.
 
La que els toqui amb vehemència, 
cinc-cents dies d'indulgència.
 
La que en copsi la grandària, 
fins indulgència plenària. 

I el cul que no els és rebel 
anirà del llit al cel. 

No té l'Església Romana 
cosa més noble i més sana, 
ni té l'Orde Caputxina
peça més pulcra i més fina, 
disposada a tot servei 
Ad Majorem Gloria Dei. 
 


Poema recitat magistralment per l´actriu  Montserrat Carulla,  el dia 23 de gener de 2012 al Palau de la Música Catalana en l´Homenatge Institucional i Popular a Josep Mª de Sagarra.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada