diumenge, 26 de febrer de 2012

HOMENATGE A SAGARRA A MADRID

Amb motiu del 50è aniversari de la mort de Josep Mª de Sagarra el Govern de la Generalitat  ha organitzat a Madrid un cicle d´homenatges a l´escriptor.
El primer acte s´ha celebrat a l´"Ateneo Científico, Literàrio i Artístico de Madrid", el dia 13 de febrer,  i forma part del programa que va ser presentat a Barcelona pel  Departament de Cultura de la Generalitat per homenatjar al poeta, novel.lista, dramaturg i periodista en el 50è aniversari de la seva mort.
Ateneo de Madrid

L´acte el va presidir el director general de Promoció i Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya Jordi Cabré i pel president de l´Ateneo de Madrid, Carlos París i va ser  coordinat pel periodista, biògraf i assagista barceloní  Lluís Permanyer . Aquest acte, a part de retre homenatge a Sagarra, va servir per donar a conèixer al públic de Madrid la seva extensa obra literària i fer un recordatori del debat i         l´intercanvi d´idees que va mantenir amb els intel.lectuals castellans.Expliquen que Sagarra, tan bon punt va arribar a Madrid, és va fer soci de l´Ateneu i va considerar aquesta institució com casa seva.

Josep Mª de Sagarra va mantenir amb Madrid una relació intensa. Entre 1916 i 1918, hi va estudiar la carrera consular, va estrenar amb èxit moltes obres de teatre i va mantenir relació i inclús amistat amb altres escriptors contemporanis com Ortega i Gasset. Era freqüent veure´l  al bohemi Café del Pombo i des de 1948 fins a la seva mort, en qualitat de Conseller de la SGAE, anava sovint a Madrid i  s´hi quedava uns quants dies.

També al Centre Cultural Blanquerna, seu cultural de La Delegació del Govern de Madrid, hi tindran lloc dues sessions més que tractaran de la figura i la obra de Sagarra:
      - el dia 20 de febrer  Taula rodona "La prosa i l´articulisme se Josep Mª de Sagarra" Amb Carme Arnau, Narcís Garolera i Anton M. Espadaler
      . el dia 24 de febrer Concert de Toni Subirana en homenatge a Sagarra.
(Toni Subirana és  un cantoautor barceloní que, que des d´adolescent, es va identificar molt amb els poemes de Sagarra).

                                                                        Toni Subirana

dilluns, 20 de febrer de 2012

L´HEREU I LA FORASTERA


L´HEREU I LA FORASTERA


Les obres de teatre en llengua catalana havien estat prohibides pel franquisme des del final de la Guerra Civil Espanyola fins l´any 1946, any en van tornar a ser permeses.

Amb el final de la Segona Guerra Mundial el franquisme es va veure obligat a una certa obertura política i cultural però els autors es veien obligats a adaptar-se  a les  imposicions i influències morals de l`època i a les exigències de la censura. A més, el públic havia perdut la percepció de les obres en català .

Sagarra i altres autors van intentar escriure obres amb un context nou, més europeu, però el públic ho va rebre amb fredor. Per tant va tornar a l´estil que l´havia fet popular i va escriure L´hereu i la forastera, obra en vers, l´any 1949, amb la qual va obtenir un gran èxit.

A l´obra si perceben les imposicions morals de l´època. Està ambientada a l´any 1845 a Roda de Ter, i és un relat d´aventures, d´amor i odis.  La protagonista, una noia sola i soltera que desconeix qui van ser els seus pares, arriba al poble on preten fer una vida lliure, sense fer cap mal a ningú però sense pressions, però això no és ben vist al poble. S´enamora d´un ric hereu i ell li correspon fins que apareix el pare de la noia que és un bandoler que ha viscut anys a les muntanyes i és perseguit. Vol veure la seva filla i escapar però el jutge del poble, que desitja la noia sense poder  aconseguir-la , empresona el  pare que és ajusticiat a la plaça del poble.

L´hereu, penedit del seu comportament, ja que desbordat pels fets ha menyspreat la noia, demana a la seva àvia que és la pubilla rural del Pedrell i protectora d´ Isabel, que intercedeixi. Ho fa i  consent amb el casament del seu nét, l´hereu, amb la Isabel, la pubilla.

Aquesta obra fou estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 17 de novembre de 1949 i va ser interpretada, en els papers principals, per Paquita Ferrandiz i Pau Garsaball que també en va ser el director.

Pau Garsaball va morir l´any 1991 i Paquita Ferrandiz l´any 1996.

La filla de Paquita Ferrandiz és la coneguda actriu de teatre i televisió catalana Maife Gil.

                                                                                        Pau Garsaball, 

La meva opinió :  L´hereu i la forastera és una crítica a la hipocresia de la societat de l´època, molt ben explicada i, com sempre, amb una poesia magnífica. Segurament Sagarra hagués estat més crític amb  la pèrdua de valors de la societat i el pessimisme que va portar la segona Guerra Mundial, com va demostrar al publicar l´obra Sílvia, el 1947, però  al ser un teatre existencialista no va ser comprès per la gent.  Per tant va  tornar a escriure els temes que a la gent li agradava.

dissabte, 11 de febrer de 2012

ENTREVISTA A JOAN DE SAGARRA (1995)

Entrevista al seu fill, Joan de Sagarra, amb motiu de l'Any Sagarra, el 1995


"El teatre del meu pare només s'ha   fet quan tocava fer-lo"



Joan de Sagarra, el fill de Josep Maria, el rebentaire oficial de Barcelona amb cròniques i articles punyents, fa balanç de l'Any Sagarra, que avui es clou. A més, comenta diversos aspectes de l'actualitat cultural de la ciutat. 


—Quin acte li ha agradat més i quin li ha agradat menys de tots els de l'Any Sagarra? 


—Més que actes que m'hagin agradat o no, hauria de parlar de coses que no he entès. Per exemple: el dia en      què es van obrir oficialment els actes, el 6 o el 7 de març de l'any passat, hi va haver un parlament molt assenyat i fins i tot un pèl interessant del senyor Jordi Pujol al Palau de la Generalitat. No va dir cap tonteria, no. També hi va haver un altre parlament, molt interessant, del pare Batllori. Els diaris, però, no van dir res. I no ho vaig acabar d'entendre. I em dic: 'Aquí hi ha alguna cosa que falla'. I tot plegat, em fa l'efecte que no visc en un país normal.                                                                                                                                                                                         


                                                                       —Quin acte li va agradar més? 


—Ja ho he dit moltes vegades. L'espectacle de l'Ovidi Montllor sobre la poesia del meu pare. 


-No li ha fet una mica de vergonya haver d'escriure sobre els Sagarres que es representaven? No s'ha sentit incòmode en reivindicar, de manera tan oberta, el teatre del seu pare? 


—No. Hi ha espectacles del meu pare que no els reivindico. A més, he vist obres muntades del meu pare i n'he fet crítiques adverses. Jo ja tinc una pàgina a El País i hi escric el que em dóna la gana. Quan vaig fer el comentari de La corona d'espines, per exemple, vaig dir: 'Això no és un crítica. A partir d'aquí, els diré què penso d'aquesta funció'. I vaig dir que mai no havia vist una obra del meu pare tan ben muntada com aquella, i que mai no havia sentit dir el text d'aquella manera. No em sap cap greu dir que he vist una obra del meu pare i que he gaudit com un boig. També he dit el contrari. Per exemple, de La ferida lluminosa, que als de la meva generació no ens agradava. 


—Amb l'any Sagarra el seu pare ja ha sortit definitivament del purgatori al qual se l'havia condemnat? Ja se l'ha recuperat? 


—Feia temps que ja no hi era, al purgatori. Però, atenció, en aquest país no es pot parlar de recuperacions. Primer, que es recuperi el país! Després, ja en parlarem. Home, un país que ara farà deu anys va intentar un pacte cultural i que encara no l'ha aconseguit! I que fa tres dies que està parlant del senyor Espriu, que era...no pots imaginar-te el que era l'Espriu! Jo vull països normals. Després ja parlarem de cultura i literatura, que sempre van a la cua. 


—A partir d'ara, el teatre de Sagarra es representarà amb normalitat a Catalunya o caldrà esperar fins a un altre aniversari? 


—A partir d'ara, el teatre de Sagarra es representarà amb la mateixa normalitat amb què s'ha representat fins ara. [...] És a dir, que el teatre del meu pare no s'ha fet normalment. S'ha fet sempre que tocava fer-lo. Perquè fa no sé quants anys de no sé què, perquè ara anem a liquidar el teatre català, perquè ara som al 92 i perquè ara és el centenari... 

—I quina serà la pròxima excusa? 


—No ho sé. Quan facin el que vulguin. Per mi, encantat. Però fixa't, tot va com va. 


(Quim Aranda: "Entrevista a Joan de Sagarra, escriptor i crític teatral", Avui, 5 de març de 1995)
_________________________________________________________________


                             

dissabte, 4 de febrer de 2012

L´HOSTAL DE LA GLÒRIA




Aquesta obra de teatre del clàssic català de Josep Mª de Sagarra fou estrenada l´any 1931 en el Teatre Romea de Barcelona, interpretada pel matrimoni d´actors Maria Vila i Pius Daví.

Maria Vila va interpretar la major part de les obres de Sagarra però L´Hostal de la Glòria va ser escrita especialment pensant en la seva interpretació.

L´obra, és un poema dramàtic però que combina ingredients de drama i de comèdia de costums. Entre els tres principals protagonistes, la Glòria, l´Andreu i la Roser, que formen un triangle amorós,  es creen situacions complicades  però la trama de l´obra ens mostra també alguna situació i alguns personatges còmics.

Sagarra utilitza una llengua viva i rica, amb recursos retòrics, sempre amb la intenció de distreure al públic amb qui estableix una connexió tan forta que fa que les seves obres tinguin un èxit clamorós.

L´ARGUMENT

La trama té lloc a Ripoll, en un hostal regentat per la Glòria, una dona de poble de 30 anys de fort caràcter i de molta empenta que tira endavant amb determinació el negoci. És un verdader escarràs però també és generosa , estalviadora i molt comprensiva. Té una germana de 25 anys, la Roser, reservada i una mica malaltissa, però molt sensual, que ha vingut del poble de pagès on vivia per estar al costat de la germana. I, en mig de les dues, hi ha l´Andreu, marit de la Glòria, home de molt bona planta, fort i decidit per fora però feble i tastaolletes per dins, que sent una forta passió per la Roser.

També hi intervenen diversos personatges com la Gertrudis, minyona vella de l´hostal i la senyora Flora que posa el punt divertit a l´obra ja que és una dona de 60 anys, ridícula i presumptuosa  que està casada amb el senyor Ventós, un perfecte personatge de comèdia.  Mentre que el marit  se´n va amb una altra dona   la senyora Flora creu que tots els homes li van darrera cosa que provoca situacions còmiques Altres personatges secundaris serveixen per posar el contrapunt, una mica còmic i una mica explicatiu, dels costums del poble.

També és important per la trama el jutge Forcadell, home seeixut i hipòcrita que malgrat tenir només 40 anys, sembla que ja està de tornada de tot.

El tema, molt resumit, és que l´Andreu i la Roser estan enamorats i planegen fugir junts. La Glòria que és molt decidida i gens tonta, ja se n´està adonant però no en té la seguretat. Mentrestant arriba al poble el Jutge Forcadell que primer vol ser molt recte però acaba agradant-li la  Glòria i li dona facilitats en el negoci (diem que fa la vista grossa en alguns aspectes legals) però vol cobrar-s´ho en “espècies carnals”. Quan el marit se n´adona de la situació, i creu que la Glòria li correspon, es desespera i veu que realment de qui esta enamorat és de la seva dona. Per descomptat queden junts i feliços.

Com a conclussió, la germana torna al poble de pagès, i al jutge Forcadell el fan fora del seu càrrec i del poble en haver-se produït diverses irregularitats d´abús .

La meva opinió

La narrativa poètica de Sagarra és en aquesta obra d´un nivell impressionant. El diàleg és una poesia continuada i esplèndida i jo en destacaría el monòleg de la Glòria intentant fer recapacitar a la Roser, que és magnífic.

En l´obra , com sempre, es perdonen les febleses dels homes i altrament les dones han de perdonar amb alegria i encara amb agraïment que l´home torni al seu costat. I per descomptat, la dolenta és l´”altra”.

En el tema del Jutge corrupte, en això sembla que els temps no han canviat gens les coses. El polítics i homes amb poder encara són igual o pitjor, (no tots..., es clar!!!) Això sembla no tenir remei.

Obra molt representada

Aquesta obra ha estat representada en molts teatres, en moltes ocasions i per molts actors. Ha connectat sempre molt amb el públic i és de les obres amb més èxit i més conegudes de Sagarra.