dissabte, 4 de febrer de 2012

L´HOSTAL DE LA GLÒRIA




Aquesta obra de teatre del clàssic català de Josep Mª de Sagarra fou estrenada l´any 1931 en el Teatre Romea de Barcelona, interpretada pel matrimoni d´actors Maria Vila i Pius Daví.

Maria Vila va interpretar la major part de les obres de Sagarra però L´Hostal de la Glòria va ser escrita especialment pensant en la seva interpretació.

L´obra, és un poema dramàtic però que combina ingredients de drama i de comèdia de costums. Entre els tres principals protagonistes, la Glòria, l´Andreu i la Roser, que formen un triangle amorós,  es creen situacions complicades  però la trama de l´obra ens mostra també alguna situació i alguns personatges còmics.

Sagarra utilitza una llengua viva i rica, amb recursos retòrics, sempre amb la intenció de distreure al públic amb qui estableix una connexió tan forta que fa que les seves obres tinguin un èxit clamorós.

L´ARGUMENT

La trama té lloc a Ripoll, en un hostal regentat per la Glòria, una dona de poble de 30 anys de fort caràcter i de molta empenta que tira endavant amb determinació el negoci. És un verdader escarràs però també és generosa , estalviadora i molt comprensiva. Té una germana de 25 anys, la Roser, reservada i una mica malaltissa, però molt sensual, que ha vingut del poble de pagès on vivia per estar al costat de la germana. I, en mig de les dues, hi ha l´Andreu, marit de la Glòria, home de molt bona planta, fort i decidit per fora però feble i tastaolletes per dins, que sent una forta passió per la Roser.

També hi intervenen diversos personatges com la Gertrudis, minyona vella de l´hostal i la senyora Flora que posa el punt divertit a l´obra ja que és una dona de 60 anys, ridícula i presumptuosa  que està casada amb el senyor Ventós, un perfecte personatge de comèdia.  Mentre que el marit  se´n va amb una altra dona   la senyora Flora creu que tots els homes li van darrera cosa que provoca situacions còmiques Altres personatges secundaris serveixen per posar el contrapunt, una mica còmic i una mica explicatiu, dels costums del poble.

També és important per la trama el jutge Forcadell, home seeixut i hipòcrita que malgrat tenir només 40 anys, sembla que ja està de tornada de tot.

El tema, molt resumit, és que l´Andreu i la Roser estan enamorats i planegen fugir junts. La Glòria que és molt decidida i gens tonta, ja se n´està adonant però no en té la seguretat. Mentrestant arriba al poble el Jutge Forcadell que primer vol ser molt recte però acaba agradant-li la  Glòria i li dona facilitats en el negoci (diem que fa la vista grossa en alguns aspectes legals) però vol cobrar-s´ho en “espècies carnals”. Quan el marit se n´adona de la situació, i creu que la Glòria li correspon, es desespera i veu que realment de qui esta enamorat és de la seva dona. Per descomptat queden junts i feliços.

Com a conclussió, la germana torna al poble de pagès, i al jutge Forcadell el fan fora del seu càrrec i del poble en haver-se produït diverses irregularitats d´abús .

La meva opinió

La narrativa poètica de Sagarra és en aquesta obra d´un nivell impressionant. El diàleg és una poesia continuada i esplèndida i jo en destacaría el monòleg de la Glòria intentant fer recapacitar a la Roser, que és magnífic.

En l´obra , com sempre, es perdonen les febleses dels homes i altrament les dones han de perdonar amb alegria i encara amb agraïment que l´home torni al seu costat. I per descomptat, la dolenta és l´”altra”.

En el tema del Jutge corrupte, en això sembla que els temps no han canviat gens les coses. El polítics i homes amb poder encara són igual o pitjor, (no tots..., es clar!!!) Això sembla no tenir remei.

Obra molt representada

Aquesta obra ha estat representada en molts teatres, en moltes ocasions i per molts actors. Ha connectat sempre molt amb el públic i és de les obres amb més èxit i més conegudes de Sagarra.



2 comentaris:

  1. Un resum de l'obra molt ben fet.

    Anna M. Moya

    ResponElimina
  2. Recordo haver-la vist de petita, interpretada (molt bé per cert) per un quadre d'actors aficionats en un centre de Gràcia del que érem socis. Sempre que feien teatre d'en Sagarra no hi cabia ni una agulla i la gent aplaudia entusiasmada.

    ResponElimina