dilluns, 23 d’abril de 2012

GARDÈNIA



Aquesta obra es va estrenar al Teatre Talía de Barcelona el 19 d´abril de 1930, amb l´actriu Enriqueta Torres -(Gardènia)- i Ramon Caralt- (Lleonad)- en els papers protagonistes, amb unes actuacions notables que van complaure molt  l´autor.

El tema i las situacions de Gardènia, segons l´opinió del mateix Sagarra, eren d´un realisme inacceptable pel públic de teatres convencionals com el Novetats i, per tant, es va  estrenar al Paral.lel. Va ser una obra molt criticada i va tenir molts defensors però també molts detractors acèrrims.

L´argument

L´acció de l´obra transcorre en un barri tèrbol d´una ciutat mediterrània. Un bar pintoresc i tronat, serveix de nexe perquè si apleguin diversos personatges que expliquen la seva vida, força depriment i mísera.
Entre ells, hi ha Gardènia, una dóna que ha sigut en el passat molt bonica i admirada, cantant d´un local de diversió de l´època i que ara, en plena decadència, malviu oferint el seu cos a baix preu a qualsevol que la reclami. També és maltractada per un dels personatges-el Galtanegra- que la menysprea.

En mig d´aquesta situació arriba a la taverna  en Lleonard, un home que ha viscut molt temps lluny del poble. Va haver de fugir perquè va matar, en una baralla, un amic que li havia arrabassat  de les mans  un clavell ofert per Gardènia durant una actuació.  Ella ja no el recorda però ell ha mantingut viu l´amor i ha tornat per  retrobar-la. 

En principi ella no el creu i desconfia de les seves intencions i, malgrat estar junts una nit, ella segueix acceptant la companyia d´altres homes. Ell es desespera i està a punt de matar-la perquè no pugui anar amb ningú més i ella accepta que la mati perquè se sent molt desgraciada. Finalment tots dos reaccionen i queden junts i feliços d´haver trobat el verdader amor.

La meva opinió

Sagarra opinava que aquesta obra, una mica retocada, en un futur podria tenir més èxit.  El tema  actualment no seria cap escàndol com quan es va estrenar. 

El diàleg entre els personatges secundaris és el millor de l´obra. Un d´ells és una florista que m´ha  recordat  la que en el temps seria la protagonista d´una altra obra de Sagarra: "La Rambla de les Floristes",  obra meravellosa. 

Com sempre, el diàleg en  vers immillorable.


divendres, 13 d’abril de 2012

UN ESTUDIANT DE VIC


Sagarra va estrenar  l´obra de teatre en vers Un estudiant de Vic l´any 1927.  Entre aquest any i el 1936 és quan va assolir els majors èxits en la seva producció teatral, que englobava la comèdia la farsa i el sainet i que li va reportar molta notorietat. 

Les obres de Sagarra quasi  sempre es situen a indrets molt concrets de Catalunya.   Aquesta  es desenvolupa íntegrament a la ciutat de Vic i sembla  que l´elecció d´aquest indret  no va ser casual ja que  en aquesta  ciutat amb un aire força conservador,  hi va voler situar un veritable esclat de vida, representat a l´obra pels dos principals protagonistes, una parella jove i valenta amb ganes de viure i ser feliç i  que no té por d´enfrontar-se a la societat del moment.


                                                                              Plaça Porxada de Vic
                                                                       (autor: ERNEST DESCALS)
   
L´argument de l´obra  no és gaire original i  recorda  la història de Cyrano de Bergerac però, principalment, és un retrat molt real dels personatges que l´integren com el senyor Pinós, un vell  de setanta  anys, autèntica rata de sagristia,  que es vol casar amb la noia de vint,  el Sr. Tortell, pare de la noia, conservador i dominant que vol fer casar la filla amb el vell imposant la seva autoritat i la parella de protagonistes, la Mariagneta i l´Estudiant, ella amb moltes ganes de viure i passar-ho bé disfrutant de la seva joventut i ell un noi amb ganes de gresca a qui la seva estada al Seminari li serveix per dissimular la seva vida de faldiller empedreït. Altres personatges secundaris serveixen per mostrar els costums i caràcter de  l´època.

L´argument:


El senyor Tortell, vell i ric però repulsiu, paga a l´estudiant perquè, davant d´ell, digui tendreses a Mariagneta, amb qui es vol casar,  ja que ell és incapaç de dir-ne cap. Naturalment a causa d´aquesta relació forçada la noia i l´estudiant s´enamoren i intenten fugir. Són descoberts però defensen el seu amor. Al final l´estudiant no és el pelacanyes que semblava sinó que és fill d´uns barons rics  i demostra a tothom que es vol casar per verdader amor amb Mariagneta, que li correspon.  Naturalment el pare també acaba content ja que la filla es casa amb un bon partit i el senyor Pinós  també content ja que tenia por de que "el fron li arribés al sostre" si es casava amb la noia.

La meva opinió:

Com més obres de teatre de Josep Mª de  Sagarra llegeixo més convençuda estic que sigui quin sigui  l´argument que ens explica és el que menys importància té ja que el que és veritablement important és la poesia en què s´hi expressa. Els diàlegs fets en poesia  tenen  una força i una emoció que en un diàleg en prosa no tenen . Hi ha monòlegs dels protagonistes, en aquesta i altres obres, que són impressionants. Sagarra era un home que vivia en poesia.


diumenge, 1 d’abril de 2012

EL FISCAL REQUESENS

                                               
Aquesta obra de teatre va ser de les últimes que va escriure Josep Mª de Sagarra. La va escriure entre els anys 1959 i 1960 i es va  estrenar l´any 1961, el mateix any de la seva mort.  Va ser un dels grans èxits del teatre Candilejas de Barcelona, on s´hi van representar aquesta i altres obres de Sagarra abans de ser tancat l´any 1967.

Es una adaptació lliure de l´obra  El Casament  de Nicolai  Vasilievichs GOGOL ( escriptor rus 1809-1852).  Sagarra la va escriure a mida per ser interpretada  pel  gran actor  dels escenaris catalans  Joan Capri.
                     
                    N.V. GOGOL

L´obra consta d´un pròleg i dues parts . L´acció es situa cap a l´any 1900 a la ciutat de Barcelona.

La primera part ens descriu el caràcter i manera de fer (tarannà força peculiar)  del protagonista, el Fiscal Requesens, que no sent ja un home jove, té la contradicció de   pensar que donada la seva situació s´hauria de casar  i per altra banda no té cap convenciment de fer-ho.  (De fet l´obra es presta a tota mena d´embolics)

Fa tractes amb la Tuietes, una llevadora que es dedica a arreglar casaments i que vol aconseguir marit per la  Rosalia, una noia de 27 anys a qui va plantar el promès quan s´estaven a punt de  casar. D´això  ja  fa set anys i encara té el vestit de núva penjat, esperant un marit.

La Tuietes contacta amb diferents cavallers que són possibles aspirants al casori i s´arriben a trobar tots junts a casa de la Rosalia. Són : el Requesens (fiscal), el Tortell (agent executiu), el Jiménez (oficial retirat), el Llebreta (tinent de marina retirat) i el Banús (comerciant). Tots  volen quedar bé i aspiren a ser el favorit. Les converses entre ells i la Rosalia són força còmiques i la noia no s´acaba de decidir per cap . En mig de l´embolic hi intervé l´Arnalot, amic de Recasens, que foragita tots els pretendents i aconsegueix que la noia es decideixi pel fiscal. Llavors és ell qui agafa un atac de pànic i no es  tira pel balcó de casa la noia perquè és un pis baix i té por de no fer-se prou mal. Acaba dient que es casarà amb la Rosalia però es segueix lamentant  de que el pis sigui un principal i no un sisè o setè.

La meva opinió:

 És una obra divertida on els diàlegs i les reflexions, tant del Fiscal com de la Rosalia tenen molta gràcia  (ell perquè el matrimoni li fa pànic i ella perquè es vol casar sigui com sigui).  També la resta de personatges són molt divertits. És una reflexió sobre els casaments forçats i el pànic  de les dones de l´època a ser unes "solterones".

Jo que de jove havia vist actuar força vegades l´actor Joan Capri, me´l  puc  imaginar fent el paper del Fiscal Requesens hi havia de ser molt divertit.


                                                                             L´actor Joan Capri




Un comentari

L´any 1960, quan Sagarra escrivia aquesta obra, li va ser concedida la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio. El fet d´acceptar aquesta condecoracio li va suposar moltes críticas de sectors catalans de la resistència cultural per la seva actitud condescendent amb el règim franquista, motivada d´altra banda per la seva situació de supervivència econòmica. Un any després va morir.