diumenge, 1 d’abril de 2012

EL FISCAL REQUESENS

                                               
Aquesta obra de teatre va ser de les últimes que va escriure Josep Mª de Sagarra. La va escriure entre els anys 1959 i 1960 i es va  estrenar l´any 1961, el mateix any de la seva mort.  Va ser un dels grans èxits del teatre Candilejas de Barcelona, on s´hi van representar aquesta i altres obres de Sagarra abans de ser tancat l´any 1967.

Es una adaptació lliure de l´obra  El Casament  de Nicolai  Vasilievichs GOGOL ( escriptor rus 1809-1852).  Sagarra la va escriure a mida per ser interpretada  pel  gran actor  dels escenaris catalans  Joan Capri.
                     
                    N.V. GOGOL

L´obra consta d´un pròleg i dues parts . L´acció es situa cap a l´any 1900 a la ciutat de Barcelona.

La primera part ens descriu el caràcter i manera de fer (tarannà força peculiar)  del protagonista, el Fiscal Requesens, que no sent ja un home jove, té la contradicció de   pensar que donada la seva situació s´hauria de casar  i per altra banda no té cap convenciment de fer-ho.  (De fet l´obra es presta a tota mena d´embolics)

Fa tractes amb la Tuietes, una llevadora que es dedica a arreglar casaments i que vol aconseguir marit per la  Rosalia, una noia de 27 anys a qui va plantar el promès quan s´estaven a punt de  casar. D´això  ja  fa set anys i encara té el vestit de núva penjat, esperant un marit.

La Tuietes contacta amb diferents cavallers que són possibles aspirants al casori i s´arriben a trobar tots junts a casa de la Rosalia. Són : el Requesens (fiscal), el Tortell (agent executiu), el Jiménez (oficial retirat), el Llebreta (tinent de marina retirat) i el Banús (comerciant). Tots  volen quedar bé i aspiren a ser el favorit. Les converses entre ells i la Rosalia són força còmiques i la noia no s´acaba de decidir per cap . En mig de l´embolic hi intervé l´Arnalot, amic de Recasens, que foragita tots els pretendents i aconsegueix que la noia es decideixi pel fiscal. Llavors és ell qui agafa un atac de pànic i no es  tira pel balcó de casa la noia perquè és un pis baix i té por de no fer-se prou mal. Acaba dient que es casarà amb la Rosalia però es segueix lamentant  de que el pis sigui un principal i no un sisè o setè.

La meva opinió:

 És una obra divertida on els diàlegs i les reflexions, tant del Fiscal com de la Rosalia tenen molta gràcia  (ell perquè el matrimoni li fa pànic i ella perquè es vol casar sigui com sigui).  També la resta de personatges són molt divertits. És una reflexió sobre els casaments forçats i el pànic  de les dones de l´època a ser unes "solterones".

Jo que de jove havia vist actuar força vegades l´actor Joan Capri, me´l  puc  imaginar fent el paper del Fiscal Requesens hi havia de ser molt divertit.


                                                                             L´actor Joan Capri




Un comentari

L´any 1960, quan Sagarra escrivia aquesta obra, li va ser concedida la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio. El fet d´acceptar aquesta condecoracio li va suposar moltes críticas de sectors catalans de la resistència cultural per la seva actitud condescendent amb el règim franquista, motivada d´altra banda per la seva situació de supervivència econòmica. Un any després va morir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada