divendres, 13 d’abril de 2012

UN ESTUDIANT DE VIC


Sagarra va estrenar  l´obra de teatre en vers Un estudiant de Vic l´any 1927.  Entre aquest any i el 1936 és quan va assolir els majors èxits en la seva producció teatral, que englobava la comèdia la farsa i el sainet i que li va reportar molta notorietat. 

Les obres de Sagarra quasi  sempre es situen a indrets molt concrets de Catalunya.   Aquesta  es desenvolupa íntegrament a la ciutat de Vic i sembla  que l´elecció d´aquest indret  no va ser casual ja que  en aquesta  ciutat amb un aire força conservador,  hi va voler situar un veritable esclat de vida, representat a l´obra pels dos principals protagonistes, una parella jove i valenta amb ganes de viure i ser feliç i  que no té por d´enfrontar-se a la societat del moment.


                                                                              Plaça Porxada de Vic
                                                                       (autor: ERNEST DESCALS)
   
L´argument de l´obra  no és gaire original i  recorda  la història de Cyrano de Bergerac però, principalment, és un retrat molt real dels personatges que l´integren com el senyor Pinós, un vell  de setanta  anys, autèntica rata de sagristia,  que es vol casar amb la noia de vint,  el Sr. Tortell, pare de la noia, conservador i dominant que vol fer casar la filla amb el vell imposant la seva autoritat i la parella de protagonistes, la Mariagneta i l´Estudiant, ella amb moltes ganes de viure i passar-ho bé disfrutant de la seva joventut i ell un noi amb ganes de gresca a qui la seva estada al Seminari li serveix per dissimular la seva vida de faldiller empedreït. Altres personatges secundaris serveixen per mostrar els costums i caràcter de  l´època.

L´argument:


El senyor Tortell, vell i ric però repulsiu, paga a l´estudiant perquè, davant d´ell, digui tendreses a Mariagneta, amb qui es vol casar,  ja que ell és incapaç de dir-ne cap. Naturalment a causa d´aquesta relació forçada la noia i l´estudiant s´enamoren i intenten fugir. Són descoberts però defensen el seu amor. Al final l´estudiant no és el pelacanyes que semblava sinó que és fill d´uns barons rics  i demostra a tothom que es vol casar per verdader amor amb Mariagneta, que li correspon.  Naturalment el pare també acaba content ja que la filla es casa amb un bon partit i el senyor Pinós  també content ja que tenia por de que "el fron li arribés al sostre" si es casava amb la noia.

La meva opinió:

Com més obres de teatre de Josep Mª de  Sagarra llegeixo més convençuda estic que sigui quin sigui  l´argument que ens explica és el que menys importància té ja que el que és veritablement important és la poesia en què s´hi expressa. Els diàlegs fets en poesia  tenen  una força i una emoció que en un diàleg en prosa no tenen . Hi ha monòlegs dels protagonistes, en aquesta i altres obres, que són impressionants. Sagarra era un home que vivia en poesia.


1 comentari:

  1. Hola, t´agrairé molt, sius plau, puguis possar el nom de l´autor dela pintura de Vic, ERNEST DESCALS - PINTOR, moltes grácies.Salutacions.

    ResponElimina