diumenge, 27 de maig de 2012

SAGARRA PER SEMPRE.

Seria llarg i complicat -més aviat impossible- explicar, en un treball breu, la trajectòria teatral de Josep M. de Sagarra. Em limitaré a comentar alguns trets de la seva personalitat i anotar algunes de les seves frases tretes del pròleg del seu llibre "Obres Completes de Teatre" , escrit per ell mateix.

Vaig començar aquest blog una mica per casualitat ja que havia de fer un treball per la classe de literatura, era l´any Sagarra i jo recordava haver vist de petita algunes obres d´aquest autor. I és en aquest treball on he tingut l´oportunitat i la sort de llegir i gaudir d´unes quantes obres de teatre de les seves diverses èpoques d´autor teatral. Llegir-lo ha estat un verdader plaer i els seus versos m´han deixat impressionada, per la seva qualitat i manera  d´expressar les situacions i el caràcter que imprimeix als seus personatges.

Josep Mª de Sagarra és una figura molt destacada de la literatura catalana. Tenia una increible facilitat per fer versos i una gran talent per escriure. Va ser molt estimat pel públic que el va llegir i que va veure les seves obres de teatre.  És en la faceta d´autor teatral  on va aconseguir la seva més gran popularitat 

La mateixa intel.ligència que el va fer triumfar també el va fer saber reaccionar al fracàs. S´adaptava als gustos del seu públic i es posava al servei de l´espectador . Escriure era la seva vida. Era escriptor vocacional. Explicava els temes d´una manera ràpida i fàcil i a un fracàs responia amb una altra obra, sense haver perdut les ganes d´agradar i sempre aconseguia finalment que el públic s´entusiasmés amb el seu teatre i els seus personatges. En general, va gaudir de molt d´èxit tot i que alguns dels seus temes no agradaven a les "famílies tradicionals" però això no el desanimava. Algunes obres les va estrenar al Paral.lel perquè no haurien estat ben vistes en els teatres convencionals. I van tenir també èxit. Era un autor molt popular i el públic, en general, l´estimava.

Va confiar en una sèrie d´actors que van influir molt en l´èxit de les seves obres. Va escriure  Marçal Prior per a Enric Borràs, que tot i convalescent d´una malaltia, va estrenar. També el matrimoni Pius Daví i Maria Vila, Maria Morera, Paquita Ferràndiz, Pau Garsaball, Joan Capri i molts i molts més van ajudar a enriquir la seva producció teatral. La mateixa Margarida Xirgu va interpretar obres seves traduïdes al castellà. 


Li agradava imprimir realisme a les seves obres, tant que l´actriu Maria Vila, en L´Hostal de la Glòria", sortia a l´escenari amb dos pollastres vius.

El teatre de Sagarra té una conexió molt rica amb l´idioma català. Sagarra va saber fer sentir la importància de la llengua catalana en tota la seva extensa obra.
-Segons opina Josep Benet en el llibre "Sagarra vist pels seus amics", aquest autor , igual que altra gent, s´havia negat a escriure en castellà i fins l´any 1.950 no es va decidir a escriure amb "El idioma del Imperio". Sagarra és el típic home a qui s´ha tractat injustament i s´equivocava quan creia que a Madrid l´estimaven. No era així ja que al instal.lar-s´hi i fer teatre en castellà el veien com un competidor-

També s´ha de dir que es va voler desacreditar en alguns sectors, per la seva actitud política, sobretot per enveja. Envejaven el seu talent i la facilitat que tenia per arribar al públic. Tenia amistat amb gent del règim però mai va deixar de banda Catalunya. Era conservador i de dretes però amb una mentalitat molt oberta.

Malgrat tot, ell anava a la seva, escrivia el que volia i quan volia. La seva vida era la ploma i el vers. Sobretot el vers, que li sortia amb facilitat . Era un home amb un talent molt gran i molt envejat. Va gaudir de l´amistad i admiració de gent molt important però també va tenir detractors que no li perdonaven la seva personalitat i el seu èxit.

És una pena que, actualment no es doni a conèixer gaire l´obra d´aquest autor a la joventut i que no s´ensenyi el seu extens treball a les escoles. Junt amb Verdaguer, és l´autor català més popular i que va donar cultura a la gent mitjançant el teatre, ja que la classe treballadora no llegia gaire.

Felicitem-nos per tenir a Catalunya l´obra d´aquest impressionant escriptor, poeta, traductor i, principalment, autor de teatre. Aquest honor ningú ens el pot prendre.

Frases de Sagarra sobre teatre:

"Poques coses hi ha en aquest món més suggestives , més diabòlicament fascinadores, que el teatre"

"No hi ha res més fàcil i menys complicat que un èxit teatral i tampoc no hi ha res més fàcil i menys complicat que un fracàs teatral".

"De totes les activitats literàries el teatre és la més complexa, la més rutilant d´humanitat, la més maliciosament farcida d´elements angèlics i element diabòlics".

" Si jo he estrenat més enllà de quaranta obres teatrals, més que per vanitat, més que per guanyar uns diners i més que per justificar una manera de viure, ho he fet perquè des d´un primer moment m´he sentit vençut, aclaparat i arravatat per la llum divina de l´escenari, pel tuf agradable de l´escenari, per la mentida deliciosa de l´escenari, i m´he sentit i em sento un enamorat sinceríssim d´aquesta terrible musa del teatre, que sobre la seva cara de pell natural graciosament encasta la careta daurada del somni"

-Per realitzar aquest blog he consultat els volums Teatre I  i Teatre II de Josep Mª de Sagarra, cedits per la Biblioteca de Catalunya on també vaig assistir a un parell de conferències sobre l´Any Sagarra; he llegit diverses opinions i recollit  imatges d´Internet i he llegit també el llibre" Sagarra vist pels seus amics" de Lluís Permanyer


diumenge, 13 de maig de 2012

FIDELITAT

El 14 de novembre de 1924, quan Sagarra tenia trenta anys, es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona
 l´obra Fidelitat,  poema dramàtic en vers, de tres actes,  que va ser interpretat per la parella d´actors Maria Vila i Pius Daví -matrimoni en la vida real-,  molt reconeguts en l´escena catalana. Va ser la primera obra que aquests actors li van estrenar a Sagarra  que confessava  que li havia fet molta il.lusió que aquella famosa parella, "en les seves més fresques i vives facultats teatrals",  la representés.
           
                                                                      Maria Vila i Pius Daví
                                                                 
L´obra va obtenir un franc èxit de públic.
Eduard  Marquina la va traduir al castellà i l´actriu Margarida Xirgu la va donar a conèixer pertot  Espanya.                                                                                                      
                                                                         
                                                                  Margarida Xirgu


L´ARGUMENT                                                                                          

L ´obra està situada en una Masia Catalana a meitat del segle XIX. L´amo de la Masia, el Valentí, home cregut i dèspota, es casa, perquè és el que toca fer i per imposició de la seva mare, amb una noia jove, l´Elvira, també obligada per les circumstàncies familiars, a qui quasi ni s´ha mirat abans del casament. L´obra comença el dia que, havent-se casat el dia anterior, el nuvi, a primera hora del matí,   ja  s´ha llevat i està manant a crits a  tothom i anant per feina, sense importar-li la núvia que acaba de deixar al llit.  

                         
                                                                           Maria Vila actuant
Al poble hi ha un personatge, el Segimon, home sense èxit ni diners que ha estat amic del Valentí des de fa anys.  Aquest el contracta per fer-li d´home de confiança, però  també el tracta sense miraments. Valentí va sempre amb la tralla a la mà i tothom li té por i ningú  s´atreveix a discutir-li res     
                              .........................
Ja som tres mesos després del casament i l´Elvira és molt desgraciada. El marit no solament la ignora si no que, a més a més, li pega sovint amb la tralla. Només compta amb el recolzament de l´Antònia i l´admiració secreta de Segimon.

Arriba un punt que l´Elvira ja no pot aguantar més. L´Antònia intenta fer-li veure que això ho porta la condició de ser dona i ha d´aguantar com sigui però ella no es veu capaç de resistir la situació. En mig de tot, descobreix que espera un fill.

En una conversa en que es sincera amb Segimon, aquest li diu que pensa deixar el Mas per sempre i li demana que se´n vagi amb ell. Ella està temptada de fer-ho però en aquell moment ve corrent un treballador dient que Valentí, intentant dominar una mula en un acte de fatxenda, ha tingut un accident i el carro li ha passat pel damunt. El porten a casa on mor en arribar.
                                                        .....................................
Ja l´han enterrat i l´Elvira se sent alliberada. És el moment que Segimon li torna a proposar que marxi amb ell. Contra el que es podia esperar, l´Elvira decideix quedar-se al  costat de  l´Antònia  al Mas. Aquesta propietat ha de ser del seu fill quan  sigui gran, és  la seva herència i ella no li pot prendre.  A més comprén que Segimon mai podrà estimar al seu fill i qui sí que l´estimarà serà l´àvia, a qui a partir d´ara ella considerarà la seva mare.

LA MEVA OPINIÓ

Aquesta obra va ser dels primers anys de Sagarra i es nota en la descripció dels personatges, principalment les  dones  protagonistes, ja que en les obres de teatre que va  escriure més tard van madurar i es van fer més valentes i decidides al afrontar les decisions, sempre difícils, que l´autor plantejava. El mateix Sagarra reconeixia que a les obres dels primers temps els faltava maduresa, que va anar adquirint amb el temps però el públic manava i aquesta obra va tenir molt èxit. Si ens situem al temps que van ser escrites podem comprendre més bé les situacions que ens planteja l´autor.