diumenge, 13 de maig de 2012

FIDELITAT

El 14 de novembre de 1924, quan Sagarra tenia trenta anys, es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona
 l´obra Fidelitat,  poema dramàtic en vers, de tres actes,  que va ser interpretat per la parella d´actors Maria Vila i Pius Daví -matrimoni en la vida real-,  molt reconeguts en l´escena catalana. Va ser la primera obra que aquests actors li van estrenar a Sagarra  que confessava  que li havia fet molta il.lusió que aquella famosa parella, "en les seves més fresques i vives facultats teatrals",  la representés.
           
                                                                      Maria Vila i Pius Daví
                                                                 
L´obra va obtenir un franc èxit de públic.
Eduard  Marquina la va traduir al castellà i l´actriu Margarida Xirgu la va donar a conèixer pertot  Espanya.                                                                                                      
                                                                         
                                                                  Margarida Xirgu


L´ARGUMENT                                                                                          

L ´obra està situada en una Masia Catalana a meitat del segle XIX. L´amo de la Masia, el Valentí, home cregut i dèspota, es casa, perquè és el que toca fer i per imposició de la seva mare, amb una noia jove, l´Elvira, també obligada per les circumstàncies familiars, a qui quasi ni s´ha mirat abans del casament. L´obra comença el dia que, havent-se casat el dia anterior, el nuvi, a primera hora del matí,   ja  s´ha llevat i està manant a crits a  tothom i anant per feina, sense importar-li la núvia que acaba de deixar al llit.  

                         
                                                                           Maria Vila actuant
Al poble hi ha un personatge, el Segimon, home sense èxit ni diners que ha estat amic del Valentí des de fa anys.  Aquest el contracta per fer-li d´home de confiança, però  també el tracta sense miraments. Valentí va sempre amb la tralla a la mà i tothom li té por i ningú  s´atreveix a discutir-li res     
                              .........................
Ja som tres mesos després del casament i l´Elvira és molt desgraciada. El marit no solament la ignora si no que, a més a més, li pega sovint amb la tralla. Només compta amb el recolzament de l´Antònia i l´admiració secreta de Segimon.

Arriba un punt que l´Elvira ja no pot aguantar més. L´Antònia intenta fer-li veure que això ho porta la condició de ser dona i ha d´aguantar com sigui però ella no es veu capaç de resistir la situació. En mig de tot, descobreix que espera un fill.

En una conversa en que es sincera amb Segimon, aquest li diu que pensa deixar el Mas per sempre i li demana que se´n vagi amb ell. Ella està temptada de fer-ho però en aquell moment ve corrent un treballador dient que Valentí, intentant dominar una mula en un acte de fatxenda, ha tingut un accident i el carro li ha passat pel damunt. El porten a casa on mor en arribar.
                                                        .....................................
Ja l´han enterrat i l´Elvira se sent alliberada. És el moment que Segimon li torna a proposar que marxi amb ell. Contra el que es podia esperar, l´Elvira decideix quedar-se al  costat de  l´Antònia  al Mas. Aquesta propietat ha de ser del seu fill quan  sigui gran, és  la seva herència i ella no li pot prendre.  A més comprén que Segimon mai podrà estimar al seu fill i qui sí que l´estimarà serà l´àvia, a qui a partir d´ara ella considerarà la seva mare.

LA MEVA OPINIÓ

Aquesta obra va ser dels primers anys de Sagarra i es nota en la descripció dels personatges, principalment les  dones  protagonistes, ja que en les obres de teatre que va  escriure més tard van madurar i es van fer més valentes i decidides al afrontar les decisions, sempre difícils, que l´autor plantejava. El mateix Sagarra reconeixia que a les obres dels primers temps els faltava maduresa, que va anar adquirint amb el temps però el públic manava i aquesta obra va tenir molt èxit. Si ens situem al temps que van ser escrites podem comprendre més bé les situacions que ens planteja l´autor.

2 comentaris:

  1. El teu seguiment de l'obra d'en Sagarra és molt interessant. Cal revisar els nostres autors. Un homenatge merescut a l'obra d'un gran artista de la paraula. Et felicito.

    ResponElimina
  2. Hola Antònia,

    Com diu la Francina, no hem d'oblidar ni els nostres autors ni la nostra història. Gràcies a totes i tots vosaltres per apropar-los a tothom mitjançant el món digital.

    Una forta abraçada,

    ResponElimina